Manel Surroca i Claret, l’artista absent

Dijous 16 de novembre a les 19h a la Sala Verdaguer

Una mirada a l’extensa i singular producció pictòrica del pintor camprodoní Manel Surroca (1917-2007) i a la seva relació amb creadors contemporanis com Joan Ponç, Frederic Marès o Joaquim Claret.

Amb Mercè Vila, historiadora de l’art i comissària de l’exposició “L’absència”; M. Isabel Marín, doctora en Història de l’Art i conservadora del Reial Cercle Artístic de Barcelona; Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès, i Conxita Solé, neboda de l’artista.

Presenta Barbara Marchi, adjunta de la Secció

mercecc80-vila.jpgMercè Vila Rigat és llicenciada en història de l’art per la UAB, diplomada en conservació i restauració de béns culturals per l’ESCRBCC i postgraduada en gestió museística per la UPF. Crítica d’art i comissària d’exposicions, combina la seva activitat professional a la Fundació Vila Casas amb la seva col·laboració en diversos mitjans del país com la revista Bonart, Núvol, el digital de cultura o Butxaca. En relació a l’obra de Manel Surroca, s’ha ocupat de la conservació i restauració de l’extensa col·lecció pictòrica i escultòrica de l’autor i ha comissariat la darrera mostra individual de l’artista titulada “L’absència”, celebrada al monestir de Sant Pere de Camprodon entre els mesos juliol i setembre de 2017.

MIsabelMaria Isabel Marín Silvestre és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1993. En actiu al Reial Cercle Artístic de Barcelona des de 1997, s’encarrega de l’arxiu, biblioteca, patrimoni artístic, i d’algunes exposicions i publicacions editades per l’entitat. Les seves línies d’investigació van dirigides a la producció artística catalana de l’últim terç del segle XIX, del Modernisme i del Noucentisme en les arts aplicades, i sobretot en l’escultura, especialment d’artistes com Eusebi Arnau, Josep Duñach, Anton Casamor, Jordi Puiggalí, … i en l’arquitectura i escultura funerària principalment dels cementiris de Poblenou i de Montjuïc.

eusebi-puigdemuntEusebi Puigdemunt Puig és llicenciat en Geografia i Història per la UAB. Actualment exerceix la docència a l’IE Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.
És autor de diversos estudis monogràfics sobre la història de la vila (Sant Joan de les Abadesses)al mateix temps que coautor, juntament amb na Rosa Pous, del capítol dedicat a la comarca del Ripollès a l’Atles Paisatgístic de les Terres de Girona. (2010).
Com a estudiós de l’obra del pintor camprodoní Manel Surroca i Claret (1917-2007) ha publicat recentment un breu estudi de la seva trajectòria artística a les pàgines d’Art i Història al Pirineu (tretzens trobades culturals pirinenques, 2017)”

ConxitaSoléConxita Solé és metge de família i directora de l’EAPP Figueres. El seu oncle, en Manel Surroca i Claret, li va fer de pare des dels 13 anys i, des d’aleshores es va crear un vincle molt més fort i especial amb l’Artista i Camprodon. La Conxita podia passar hores inacabables veient-lo pintar. Ja els darrers anys de la seva vida, fins la seva mort, als 90 anys, la vida de l’artista va transcorre entre Camprodon i Barcelona on va estar acompanyat de la Conxita i la seva família que van poder viure la felicitat d’en Manel quan era entre teles i pinzells.

L’escenografia: un diàleg entre teatre i arts visuals

NOVA DATA! 15 de novembre – 19h – Sala Verdaguer

Les seccions de Teatre i Arts Visuals s’ajunten per explicar de la mà de destacats escenògrafs amb estils que abasten diferents tendències el que és un art autònom i alhora treballa al servei de la posada en escena.

Amb els escenògrafs Montse Amenós, Alfons Flores i Iago Pericot.

Modera Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre

montse-amenos

Montse Amenós és escenògrafa i figurinista. Es va llicenciar en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on actualment és docent i Cap de l’Especialitat d’Escenografia. La seva activitat s’ha centrat principalment en les arts escèniques però també ha participat en la direcció d’art i el disseny de vestuari pel cinema i en el disseny d’exposicions i museografia. Els seus darrers espectacles han estat el disseny de vestuari d’Scaramouche amb Dagoll Dagom i l’escenografia i vestuari de Patetisme il·lustrat amb Carles Santos. Per la seva tasca ha rebut molts reconeixements com ara el Premi Nacional d’Escenografia 1986, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya 1988, el Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990, el Premi Max 2006 i l’any 2015 el Premi especial de la crítica a una trajectòria.

170519_AFT_01_©Stela SalinasAlfons Flores inicia la seva carrera professional com a escenògraf l’any 1978 al grup GAT de L’Hospitalet de Llobregat, del qual va ser cofundador. El seu treball abasta escenografies per a teatre, òperes i grans esdeveniments així com col·laboracions amb directors com Calixto Bieito, Josep Lluís Bozzo, Carlos Wagner, Joan Anton Rechi, Guy Joosten i Àlex Ollé i Carlus Padrissa de la companyia La Fura dels Baus. Va treballar en prestigiosos teatres internacionals –amb obres com La casa de Bernarda Alba, La Celestina, Peer Gynt o Tirant lo Blanc– així com en les més rellevants escenaris operístics mundials, ells el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real, l’English National Opera, el Teatro alla Scala, el Covent Garden de Londres, la Komische Oper, La Monnaie o la Sydney Opera House. El seu treball ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona (1996, 1998, 2009, l’Irish Times Theater Award (2000) i la nominació com a millor Escenògraf al The Internacional Opera Awards (2017).

iago-pericot-foto copiaIago Pericot és escenògraf, pintor i gravador. La seva carrera com a artista plàstic compta amb exposicions a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. La d’ escenògraf compta amb nombrosos muntatges entre els quals Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, i 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004). Professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona des del’any 1971, de 1983 a 1992 fou director del Departament d’espai escènic de la mateixa institució i col·laborà com a professor de projectes de fi de carrera a l’ETSAB. El seu treball en el camp de l’escenografia va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques l’any 1990.

Calidoscopi Tàpies

Dimarts 3 d’octubre a les 19 h – Sala Verdaguer   Acte suspès amb motiu de l’aturada

Un recorregut per algunes de les múltiples facetes d’Antoni Tàpies -des de la relació amb l’informal als poc coneguts escrits estètics- tot recordant el cinquè aniversari de la mort de l’artista.

Amb Giuseppe di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, Ignasi Roviró, catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art de la Universitat Ramon Llull, Dario Evola, professor de l’Accademia di Belle Arti de Roma                                                              Presenta: Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció.

Giuseppe_DiGiacomo_foto

Giuseppe Di Giacomo, catedràtic d’Estètica a la Universitat La Sapienza de Roma, on va formar part del comitè docent del Doctorat i va ser director del programa de Grau en Filosofia. Ha coordinat nombrosos projectes d’investigació interdisciplinaris i internacionals. Com a director del Museo Laboratorio di Arte Contemporanea de la Universitat La Sapienza, ha ideat i coordinat seminari i programes de filosofia, literatura, música, arts figuratives i teatre en col·laboració amb la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma i el Teatro Argentina. Així mateix, promou seminaris i conferències al Teatro Eliseo, a la Fondazione Primoli i al Museo Andersen. És soci fundador de la Società Italiana d’Estetica i director de les col·leccions Figure dell’estetica de l’editorial AlboVersorio i Forme del possibile. Estetica, arte, letteratura de l’editorial Mimesis. Forma part del comitè científic de nombroses revistes nacionals i internacionals i és autor d’un nombre considerable d’assajos i monografies, entre les quals Una pittura filosofica. Antoni Tàpies e l’informale, 2016.

Roviró_fotoIgnasi Roviró Alemany, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d’Estètica de la Universitat Ramon Llull i investigador principal del grup de recerca sobre estètica catalana de la mateixa universitat. Imparteix cursos sobre filosofia de l’art i d’estètica. Entre els nombrosos estudis realitzats, ha escrit articles, dirigit tesis i impartit conferències sobre Tàpies i l’art actual. Ha estat professor convidat en diverses universitats estrangeres, entre elles la Universitat La Sapienza de Roma, la LUMSA de Roma, la Universidad de Buenos Aires o la UNSAM d’Argentina. Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs  de 1996 a 2005, va ser Secretari (1998-2004) i, posteriorment,  Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.

Evola_foto

Dario Evola, professor d’Estètica a l’Accademia di Belle Arti di Roma i coordina l’Escola de Comunicació i Valorització del Patrimoni Artístic Contemporani. Llicenciat a la Universitat de Bolonya en Disciplines de les Arts, la Música i l’Espectacle, es va doctorar a la Universitat La Sapienza de Roma, on també va ser docent d’Història de l’Art. És membre del comitè científic del Museo Laboratorio di Arte Contemporanea de la Universitat La Sapienza i forma part del Consell de Presidència de la Società Italiana d’Estetica. Ha col·laborat en projectes culturals de la RAI i en nombrosos mitjans i revistes especialitzades i ha ideat i coordinat activitats en diferents teatres i institucions culturals. És autor d’assajos d’estètica, teatre, arts visuals i cinema.

Us hi esperem!

L’obra d’art : valor d’ús i de bescanvi

Dimarts 26 de setembre a les 19h. Sala Verdaguer

Un recorregut per les transformacions en la manera de concebre l’obra d’art a través dels temps, les religions, els estils: des del valor d’ús al valor de bescanvi fins al nou paper de l’objecte artístic en l’actualitat, entre col·leccionisme, patrocini i inversió fi nancera.

Amb: Artur Ramon, crític d’art i galerista, i Miquel Molins, doctor en Història i Teoria de l’Art i president-director de la Fundació Banc Sabadell.

Presenta: Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció d’Arts Visuals

Foto Miquel 5.jpgMiquel Molins és doctor en Història i Teoria de l’Art. Actualment, és president-director de la Fundació Banc Sabadell. Ha estat professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i director de tesis del Màster Metròpolis de la Universitat Politècnica de Catalunya. El curs 1994-95 va ser visiting professor a l’Art History, Theory and Criticism Department of the School of The Art Institute of Chicago. Va dirigir el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Ha estat conservador de la Fundació Miró de Barcelona i ha comissariat diferents exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger. Ha publicat diversos assaigs sobre crítica i art modern i contemporani en publicacions i premsa especialitzada. Fins el curs 2016-2017 va ser professor de Teoria i Art Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona.

ARTUR04Artur Ramon combina el seu ofici d’antiquari amb la divulgació com a historiador de l’art. Format en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona ha viatjat per Itàlia i ha estudiat a París i Londres. Ha estat president del Comitè Organitzador del Saló d’Antiquaris (2001-2005) de Barcelona. Especialista en pintura i dibuix antics, és l’únic antiquari català que exposa des de 2010 a la millor fira d’art del món: TEFAF Maastricht. És un analista d’art habitual en els mitjans de comunicació. Actualment escriu a Cultura/s de La Vanguardia i col·labora a El Suplement de Catalunya Radio amb Ricard Ustrell. És autor dels llibres: Ofici d’Antiquari, Àlbum Manolo Hugué, Els Piranesis de Montserrat, Nada es bello sin el azar, El sant Jeròni penitent de Caravaggio a Montserrat, Museu nacional d’Art de Catalunya: un itinerari; Ojo crítico y memoria visual: escritos reunidos de José Milicua i Falsas sirenas son on reflexiona amb eloqüència sobre l’art amb una original mirada contemporania.

Us hi esperem!

Art d’incògnit amb Benedetta Tagliabue

29 de juny – Sala Pompeu Fabra

_DSC5508 W.jpg

Fotografia d’Enric Bolaño

Des de fa uns dies un objecte misteriós enlluerna el Pati de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès: és el llum Dome-180 de Benedetta Tagliabue que serà el punt de partida per una conversa amb la seva creadora.

Et convidem a participar a aquesta xerrada on passejarem entre arquitectura, instal·lacions efímeres i disseny.

Presenta: Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció d’Arts Visuals

Tagliabue_photo_by_Lluc_Miralles_horit.jpg

Fotografia de Lluc Miralles

Benedetta Tagliabue va estudiar arquitectura a l’Istituto di Architettura di Venezia (IUAV). Directora de l’estudi internacional d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT fundat el 1994 amb Enric Miralles, amb seu a Barcelona i des de 2010 a Xangai.
Entre els seus projectes construïts més destacats el Parlament d’Edimburg, el Parc de Diagonal Mar, el mercat de Santa Caterina a Barcelona, al Campus Universitari de Vigo i el Pavelló Espanyol a l’Expo Universal de Xangai 2010, edifici que rep el prestigiós premi RIBA Internacional al Millor Edifici Internacional el 2011.
Actualment l’estudi desenvolupa a la Xina l’Escola de Negocis de la Universitat de Fudan a Shanghai, torres d’oficines a Taiwan i Taichung, els Espais Públics de Hafencity a Hamburg, Alemanya i dues estacions de metro a Nàpols i Clichy Montfermeil, Paris.
El seu estudi treballa en els àmbits de l’arquitectura, el disseny d’espais públics, rehabilitació, interiorisme i disseny industrial.
La poètica de la seva arquitectura, sempre atenta al context, ha merescut premis d’arquitectura internacionals, en l’àmbit de l’espai públic i el disseny.
En el camp docent, ha estat professora convidada a la Universitat de Harvard, la Universitat de Columbia i l’ETSAB de Barcelona, donant conferències regularment en fòrums d’arquitectura i universitats de tot el món, recentment s’ha integrat al jurat del prestigiós Premi Pritzker. El 2004 rep el Doctorat Honoris Causa de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Napier University d’Edimburg, Escòcia.
El Royal Institute of British Architects (RIBA) li va concedir el novembre de 2013 el RIBA Jencks Award 2013, que s’atorga anualment a una personalitat que ha fet una contribució important a nivell internacional a favor de la teoria i la pràctica de l’arquitectura.
És també directora de la Fundació Enric Miralles on el seu objectiu és el de promoure una arquitectura més experimental seguint l’esperit del seu difunt marit i soci Enric Miralles.

 

Agraïm l’empresa Bover per la cessió temporal del llum Dome.

Art d’incògnit
Dijous 29 de juny – Sala Pompeu Fabra 19h

 

 

Art d’incògnit il·lumina el Pati de Carruatges

_DSC5511 W

Fotografia Enric Bolaño

Des de fa uns dies un objecte misteriós enlluerna el Pati de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès: serà el punt de partida per una conversa amb el seu autor/a incògnit/a.

Amb ell/ella passejarem per un univers creatiu arrelat a Catalunya i alhora internacional, entre arquitectura, instal·lacions efímeres i disseny.

Aviat desvelarem més informació!

De moment, apunteu a l’agenda: 29 de juny, 19h Sala Pompeu Fabra