Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar

Dijous, 12 de juny de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Intervenen: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i exdirector i coordinador de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família, Artur Ramon, galerista d’Artur Ramon Art, i Maria Palau Vives, periodista cultural, especialitzada en art, modera: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Amb la presència de Judit Subirachs, filla d’artista

 

josep maria subirachs

Josep Maria Subirachs Sitjar

 

L’escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art Josep Maria Subirachs, va nèixer a Barcelona, l’11 de març de 1927, va morir a dos quarts de deu de la nit del dilluns 7 d’abril de 2014, als 87 anys a Barcelona, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa.

Subirachs destacà especialment en l’escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el cartell, el tapís, el gravat, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per muntatges d’obres de teatre i ballet. Va exercir de professor d’art i, escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies d’arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —nocentisme, expressionissta, abstracte, nova figuració-, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.

En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l’escultor barceloní l’art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:

 El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l’art és la consciència que els humans tenim de la mort. L’art, pel caràcter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s’oposa a la mort. L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.

Subirachs, va realitzar una infinitat d’obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l’escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, que va realitzar entre el 1987 i el 2005, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.

Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, igual que havia fet l’arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació de la seva estada i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l’encàrrec, el 1986.

Sagrada_Familia_subirachs

Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família

Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un expressionisme figuratiu i dramàtic .

autoretrat subirachs

Autorretrat de Subirachs a la Façana de la Passió de la Sagrada Família

 

Deixeble d’Enric Casanovas, amb qui va treballar només uns mesos perquè va morir en 1948, i ajudant d’Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques, passà d’un inicial noucentisme a un estil un estil expressiu i esquemàtic, d’on derivà cap a l’abstracció.[ Va ser l’escultor més representatiu de l’avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s’instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l’arquitectura.

Subirachs va marcar una fita amb Forma 212 (1957), primera obra abstracta que es va situar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d’una llarga llista d’intervencions públiques de Subirachs, com Les Taules de la Llei (1960), realitzada a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, Evocació Marinera (1960), al barri de la Barceloneta-i no exempta de polèmica–, Monument a Narcís Monturiol (1963), i  Monument a Ramon Llull (1976) a Montserrat.

 

forma 212

forma 212

És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius realitzat per al santuari de la Mare de Déu del Camí de Lleó, obra que culmina l’etapa expressionista de l’escultor i que es considera una fita en l’escultura espanyola del segle XX.

Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i posteriorment a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d’Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar de 1949 a 1957.

signatura subirach

monument macià

Monument al President Macià,

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Corresponding Member de la Hispanic Society of america de Nova York, Officier dans l’Ordre des Arts el des Lettres de França.  Personnalité de l’Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a Paris, a l’any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a l’any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria l’any 2003.

 

subirachs

Jordi Bonet Armengol, Maria Palau Vives, Toni Rodríguez Yuste, Judit Subirachs i Artur Ramon

 

 

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28,  19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

  • Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del
mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a
Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els
museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context
la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar
morta, però no és així. Per què?

CABECERA NEWSLETTERS

 

Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

arco_2014

ARCO_2014

Guillermo Mora

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

Divendres 22 de febrer de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

La cultura i les art en el pou de la crisi. 

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

 

Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu 

 

Josep Maria Martí Font

 

Es tanca definitivament l’aixeta dels fons públics cap a les galeries i el mercat de l’art que funcionava a través d’adquisicions controlades per part dels museus i institucions. On estan els col·leccionistes privats? La llei de mecenatge té alguna probabilitat de tirar endavant? N’hi ha prou amb una llei o és necessària una cultura social mes protestant?

 


Josep Maria Martí Font i Toni rodríguez Yuste

Antoni Tàpies, artista de la matèria. Antoni Tàpies, artista de la matèria, a càrrec de Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma

Dimecres 3, 19.30 h,
sala Verdaguer

tapies1.jpg

Ignasi Roviró, president de la societat catalana de filosofia, Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès

Aquest 2012 ha mort Antoni Tàpies, l’artista català de més renom internacional. Tàpies ha destacat per una mirada molt personal sobre la realitat i per un treball sobre la matèria que ha trencat tots els esquemes. Pensar en Tàpies és fer un repàs de tot l’art del segle XX.

 

 

Giuseppe Di Giacomo, Toni Rodríguez Yuste, Ramon Alcoberro i Ignasi Roviró

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel A. Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Dimarts 25 de setembre de 2012, a les 19 h de 2012 a la sala Oriol Bohigas Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula  María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel Ángel  Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència i l’Ateneu Barcelonès 

Aquesta activitat es va programar el 7 de maig de 2012 i es va haver d’ajornar fins el 25 de setembre de 2012

Miguel Ángel Gallardo Paredes

Miguel Ángel Gallardo Paredes, que signa simplement com Miguel Gallardo, és un destacat historietista espanyol (Lleida, 1955), creador, entre molts personatges, de Makoki emblemàtic durant els anys vuitanta. La major part dels seus treballs pertanyen al còmic underground. Tanmateix, en la dècada dels noranta i ja en el nou segle, es va decantar pel gènere biogràfic: Un llarg silenci i la guardonada Maria i jo.Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008, amb dues nominacions: a millor obra i al millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008

maria-i-yo.jpg

L’estrena al juliol de 2010 del llargmetratge documental Maria i jo, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en paper, així com la posterior passi per festivals cinematogràfics per cada racó de la geografia espanyola, ha tornat al còmic una renovada actualitat mediàtica. Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l’aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d’imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d’una manera inequívoca. Aquest llibre desborda imatges que transmeten sensacions i emocions de Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que a Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l’ajuden a comprendre aquest a món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè puguem compartir les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats. El lector es veu submergit en les emocions d’un viatge de vacances de Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per cent de famílies que tenen un nen amb autisme, resulta una aventura esquitxada de dificultats generades per la falta d’adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d’algunes persones que Maria troba en el seu viatge. – De l’Epíleg d’Amaia Hervas, psiquiatre infantil i juvenil Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català.

 

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste

 

Taula rodona. Cicle: Còmic, cultura i contracultura. Buf! Argh! Blam!: parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, Kim, Kap i Enrique Ventura

Dimecres, 3 de març de 2010, a les 19.30 h, sala d’Actes

Iniciem un nou cicle: Còmic, cultura i contracultura, amb la taula rodona,  Buf! Argh! Blam!: parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Enrique Ventura, dibuixant; Joaquim Aubert Puigarnau, dibuixant, més conegut amb el pseudònim de Kim i Jaume Capdevila i Herrero, dibuixant d’humor i ninotaire, conegut pel seu pseudònim, Kap.

josep-maria-cadena.png

Josep Maria Cadena

enrique-ventura.jpg

Enrique Ventura

kim.jpg

Kim

kapcaric.jpg

El còmic, nascut oficialment amb el segle XX, és una de les manifestacions culturals populars que ha tingut una difusió més ràpida per la seva combinació de missatges icònics i literaris sobre un suport fàcilment manejable, assequible a totes les classes socials i totes les edats. Les diverses implicacions estètiques i literàries fan que qualsevol mirada sobre el còmic resulti enriquidora, ja que com a disciplina híbrida entre el cinema, la literatura i l’art, ens ofereix múltiples discursos, segons les nostres necessitats: el còmic és comunicació, però també reivindicació, pot ser pedagògic o experimental.

Per acostar-nos a una disciplina tan rica en matisos, proposem fer-ho de la mà de les interessants aportacions de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, i especialista en la il.lustració gràfica catalana dels segles XIX i XX; les d’Enrique Ventura, creador de dilatada trajectòria en revistes com Bang!, Trinca, Pilote, Fluide Glacial, o El Jueves, a més d’interessants treballs en el camp del cinema d’animació; Joaquim Aubert Kim, autor d’un clàssic com Martínez el Facha a les pàgines de El Jueves, i autor d’El Arte de volar, novel·la gràfica guardonada amb el Premi Cálamo Extraordinario 2009; i Jaume Capdevila Kap, dibuixant de premsa de les generacions més joves, que publica a La Vanguardia o a la revista francesa Charlie Hebdo i que també s’ha especialitzat en l’estudi teòric del mitjà.

kap-nuria_toni_rodriguez_yuste_enrique_ventura_cadena.jpg

KAP, Núria Rodríguez Yuste, Enrique Ventura, Toni Rodríguez Yuste i Josep Maria Cadena