Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí

Dilluns 5 de març a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Inaugurem un nou cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí. Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste 

cesc-gelabert.jpg

Cesc Gelabert

Fotògrafia de  Martí Fradera

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969. L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, al Saló Diana de Barcelona.

Entre 1978-1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova Yorr i presenta peces a La Mama, The Kitcheni altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, incia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de trenta produccions.

Durant els seus primers anys, Gelabert Azzopardi centre les seves activitats a La Fàbrica, emblemàtic local d’efervescència dancística de Barcelona.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award,  Premi Butaca i Aisge Actúa, entre d’altres.

esc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_1.jpg

                                                       Cesc Gelabert

D’una manera bàsica i essencial, la dansa és habitar el cos amb el cor i la ment. Per tant, estem condemnats a dansar tota la vida. És una oportunitat, una possible forma de mesurar les coses, de relacionar-se amb nosaltres i el que ens envolta. De vegades no recordo el color dels ulls dels meus amics, però sempre recordo la seva presència, la seva manera de moure’s.  

Un bon edifici acull el moviment. Una paraula és una coreografia compartida, la presència el resultat de tots els moviments que hem executat. La dansa pot ser un art o una manera de moure’s per la vida.

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc-2.jpg

 

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_12.jpg

Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Cesc Gelabert i Josi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s