Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Conferència: Art i malaltia mental: les paradoxes del cervell humà, a càrrec de Jordi Obiols

Dilluns 11 d’abril de 2011, a les 19.30 h a la sala d’actes

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Conferència:  Art i malaltia mental: les paradoxes del cervell humà, a càrrec de Jordi Obiols Llandrich, psiquiatra i catedràtic de psicopatologia de la UAB.

Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- amb l’Ateneu Barcelonès

jordi_obiols1.jpg

Jordi Obiols Llandrich

Jordi Obiols i Llandrich és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona; especialista en psiquiatria i catedràtic de psicopatologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És director de la Unitat de Recerca en psicopatologia i neuropsicologia i responsable de la Comissió de Tercer Cicle en l’esmentada universitat. Combina la docència i la pràctica clínica amb la investigació en psicopatologia, especialment en el camp de les psicosis.

És autor de diversos llibres i de nombrosos articles en revistes científiques nacionals i internacionals. És col·laborador habitual de CosmoCaixa i del programa L’hora del lector de TV3.

jordi_obiols_toni_rodriguez_yuste.jpg

Contingut de la conferència

L’art i la creativitat són produccions de l’ésser humà del més alt nivell. Generen admiració i ens acosten a la idea de la divinitat. No obstant això, la patologia mental ens ofereix sorprenents i fascinants exemples de les paradoxals relacions entre certes condicions psiquiàtriques i la creativitat artística. 

Art, psicopatologia i cervell

Jordi E. Obiols  

La producció pictòrica i plàstica va generar interès per part d’alguns psiquiatres des de la primera meitat del segle XX. Així, per exemple, el psiquiatra alemany Hans Prinzhorn va ser un dels pioners en reunir una impressionant col·lecció d’obres de malalts psiquiàtrics, la majoria amb diagnòstics de malalties psicòtiques. Al nostre país, entre els anys 50 i 70’s del segle passat, van seguir aquest rastre figures com Lafora, Sarró o Obiols-Vié. 

D’altra banda, i des de la visió de l’Art, figures com Dubuffet, Picasso, Miró, entre d’altres, es van interessar per la producció plàstica dels malalts mentals, dels nens petits, dels “no-artistes” en general, corrent que es va conèixer com l’ “Art Brut”. 

La relació entre les capacitats artístiques i la producció artística és complexa i, encara, misteriosa. En certs casos d‘autisme infantil, com el famós cas de Nadia, es pot observar la paradoxal coincidència d’un talent extraordinari pel dibuix al costat d’unes capacitats mentals generals molt deficients. O els casos documentats de pacients que pateixen un tipus de demència, la demència fronto-temporal, que també ajunta la pèrdua de facultats cognitives amb l’aparició o increment de talents artístics plàstics. 

Tradicionalment, en el camp de les psicosis, es tendia a pensar que l’esquizofrènia estava associada al geni creatiu. Avui en dia, i gràcies a treballs de recerca rigorosos, podem quasi bé afirmar que la llarga nòmina de celebritats (poetes, pintors, músics, etc..) que han patit trastorns mentals greus, rebrien ara un diagnòstic de trastorn bipolar (l’antiga psicosi maníaco-depressiva) i no pas el d’esquizofrènia. 

Avui en dia, comencem a entendre la relació del cervell amb certs processos psicològics i emocionals. Així, sabem que les estructures profundes del cervell, conegudes amb el nom de “sistema límbic” tenen una directa relació amb els processos emocionals bàsics, les conductes de reproducció i preservació de l’espècie, i amb la memòria. Certs nuclis d’aquest sistema regulen també emocions i “vivències” relatives a estats místics, de revelació, de sentiment de “veritat” o de “eureka”, o sigui, de descobriment d’alguna veritat.
Tot això ho podem vincular als orígens més primitius de la producció artística, quin origen ha estat relacionat amb les conductes bàsiques de l’espècie: reproducció, territori, mort… 

L’estudi del hemisferis cerebrals i llurs especialitzacions també il·luminen certs aspectes de la producció artística: Així, l’hemisferi esquerra sembla més capacitat per a processos  de tipus discursiu, lògico-deductius, verbals, etc. En canvi, l’hemisferi dret estaria relacionat amb processos holístics, “gestàltics”, apartats dels detalls, i també amb la musicalitat del llenguatge i amb la percepció emocional de la música.

jordi_obiols_toni_rodriguez_yuste_1.jpg

Jordi Obiols i Toni Rodríguez Yuste

Un pensament sobre “Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Conferència: Art i malaltia mental: les paradoxes del cervell humà, a càrrec de Jordi Obiols

  1. Esteu fent una feina molt positiva des de la secció. I us en vull felicitar, encara que el món de l’art no sigui el meu preferent. Des de visites a centres d’interès fins als cicles que heu muntat, com el present sobre Art, ciència i religió, que de fet és el que ha de fer un ateneu: refexionar sobre la cultura des de la interdisciplinarietat. Així que, endavant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s