Tertúlia sopar: ARCOmadrid 2010, a càrrec de Roberta Bosco, periodista d'El País

Dimarts 23 de febrer de 2010, a les 19.30 h, sala Sagarra

arcomadrid.jpg

Fira Internacional d’Art Contemporani ARCOmadrid 2010, del 17 al 21 de febrer de 2010

p10700101.jpg

Roberta Bosco

Estava previst que vingués la periodista Catalina Serra d’El País per parlar-nos sobre la darrera edició d’ARCOmadrid que es va celebrar del 17 al 21 de febrer de 2010, però finalment no va poder venir, i en el seu lloc, vam tenir el plaer de comptar amb la participació de Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital. Col·laboradora d’El País, s’encarrega dels temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies des de 1998.

Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art. Amb Stefano Caldana, és autora d’Arte.red, una història subjectiva de la creació a Internet per a El País digital. Junts han comissariat, entre d’altres la sel·lecció de net.art Conexion remota per a l’exposició Antagonismos; Casos de estudio -Museu d’Art Contemporani de Barcelona- i les exposicions, London Calling -Festival Sonar-; Digital Jam i Web as Canvas -Art Futura, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-.

En diverses ocasions ha estat jurat, entre d’altres dels Premis Nacionals de Catalunya i del Premi Ciutat de Barcelona, i de la sel·lecció del director del Canòdrom, el nou Centre d’Art Contemporani de Barcelona.Ha estat jurat del Premi Arco/Beep 2010, que es va lliurar durant l’última edició d’ARCOmadrid 2010.

p10700061.jpg
Toni Rodríguez Yuste i Roberta Bosco

Galeries, artistes, col·leccionistes i professionals de l’art de tot el món protagonitzen cada any la Fira Internacional d’Art Contemporani, ARCOmadrid, que la situen en el mercat artístic entre les primeres manifestacions del circuït mundial.

Aquesta nova edició d’ARCO, alberga 218 galeries, procedents de 25 estats, i més de dos-mil artistes ofereixen un recorregut per les últimes tendències de la creació plàstica contemporània, amb un contrast de llenguatges, suports i manifestacions que abasten des de la pintura a la performance, passant per l’obra gràfica, l’escultura, la instal·lació, l’art digital i les expressions creatives més emergents. En els seus estands també es podien trobar mestres de l’art de Vanguardia, com Picasso, Miró, Gargallo o Duchamps, creadors de la segona meitat del segle XX, com Andy Warhol o Lucio Fontana…

p1060991.jpg

Jaume Plensa

Per primera vegada ARCOmadrid té com a convidada d’honor una ciutat: Los Ángeles, un dels més importants nuclis urbans i punt d’ebullició artística a l’actualitat.L’impacte ARCOmadrid durant el mes de febrer, converteix a Madrid en un dels principals focus artístics del món. La Fira inunda d’art i creativitat, gràcies a la dedicació i esforç de museus, centres d’art, espais alternatius i institucions que des de fa 29 anys, segueixen col·laborant amb Ifema en la difusió de la cultura i l’art contemporani. No obstant tot això, en aquesta edició hi han hagut conflictes, opinions contradictòries, algunes molt crítiques que apunten a repensar el model de la Fira.

arco1.jpg

Unes setmanes abans que ARCOmadrid obrís les portes, hi va haber una forta polèmica entre les galeries i el Comitè Assessor de l’organització que va fer perillar la continuïtat de la Fira.El director de Reina Sofía, Manuel Borja Villel, s’ha mostrat molt crític i ha dit que el model de la Fira està en crisi i que ha arribat l’hora de pensar en una nova estratègia. Diu, que hi ha masses galeries, massa espai i molt poca presència de galeries de prestigi estrangeres, que el que ha prioritzat no és l’art, sinó els aspectes mercantils a curt termini i proposa posar èmfasi al propi fet artístic, l’obra d’art, és a dir, pujar el nivell de les galeries i col·leccionistes. Al fil d’això, Lourdes Fernández, directora d’ARCOmadrid, ha dit que existeix un compromís entre Ifema i les galeries, per repensar l’estratègia del futur de la Fira. Conclou Manuel Borja Villel, que el model existent de la Fira és un model lligat a un mercat provincial o local, i que s’ha demostrat obsolet.

Cada vegada ve menys gent de rellevància internacional i els pocs que han vingut probablement no tornin l’any que ve.Per un altra banda, Carles Taché, un dels 16 galeristes catalans que ha participat en aquesta edició, remarca la posició de la Fira al mapa internacional. I manifesta que: aquesta no és una fira emergent, és una de les millors de món.

p1060974.jpg

Pel que fa al balanç de vendes, i segons el Director General d’Ifema, Luís Eduardo Cortés, el resultat és positiu des del punt de vista comercial, no només s’han complert sinó que s’han superat les expectatives de vendes. Quant al número de visitants 150.000, han baixat respecte a altres edicions, però s’ha de tenir en compta que la Fira ha tingut un dia menys que en edicions anteriors, també diuen des de l’organització, que el mal temps que ha fet a Madrid, pot haver contribuït al descens de visites.

ar10-8f02_eduward_tayler_nahem_-_bacon-001_-vg.jpg
Autoretat. Francis Bacon

Vam fer un resum del que ha estat aquesta edició, des del conflicte inicial; del model de la Fira, ja que ha estat qüestionat, no solament pel director del Reina Sofia, sinó per la mateixa directora d’ARCOmadrid que així ho ha manifestat; dels aspectes mercantils -en tant que és una Fira-; de les propostes artístiques -que és l’ànima de l’esdeveniment-; de l’avaluació de les vendes; de l’afluència del públic; i per l’últim ens vam preguntar com serà la pròxima edició d’ARCOmadrid.

p1070001.jpg

La polèmica escultura Stairway to Heaven, de l’artista madrileny Eugenio Merino, que va presentar la galeria de Barcelona ADN, es va vendre a la primera jornada de la Fira, per 50.000€, a una col·leccionista privada belga. Es tracta d’escultures realitzades en resina, silicona i cabell humà.  No se trata de una obra con la que yo quiera provocar. Mi idea es la de la coexistencia de las tres religiones, que hacen un esfuerzo común para llegar a Dios en plan literal.

Qüestionem si la provocació d’algunes obres, com la de l’artista Eugenio Merino, respon a una qüestió de màrqueting o és producte d’un discurs intel·lectual i artístic, és art? és espectacle? són les dues coses? L’obra, en aquest cas, polèmica, té continuïtat o s’ha fet per ser exhibida a la Fira d’ARCOmadrid?

arco3.jpg

Instal·lacions pretensioses, com la Vida perra, massa explícita, està clar, evidenciava la brutalitat animal, en un joc violent, sense misteri ni complexitat.

p1060993.jpg

RESUM DE LA TERTÚLIA

EN BUSCA DE LA IDENTIDAD PERDIDA

© Roberta Bosco 

Durante años fue la feria de las fiestas, los chill-out, el foro de expertos y los encuentros más o menos culturales. Con el cambio de directora (de Rosina Gómez Baeza a Lourdes Fernández), cambió el perfil y Arco intentó convertirse en la Basilea del Mediterráneo, concentrándose en el mercado puro y duro y el coleccionismo tanto privado como institucional. Sin embargo, el cambio tan deseado como necesario se truncó con la llegada de la crisis y la creciente pujanza de Art Miami, que arañó buena parte del negocio latino-americano, dejando Arco en una situación aún más difícil de lo previsto. A punto de cumplir sus 30 años, la única feria de España capaz de competir en primera división, busca una nueva identidad en la abigarrada constelación de certámenes, un perfil que combine sabiamente mercado y cultura y la sitúe de derecho entre las cinco mejores del mundo. Una cosa es cierta: intentar copiar modelos ajenos no le va a asegurar el éxito y ni siquiera la supervivencia.3

El medio es el mensaje

Ha sido la edición con menos vídeos de los últimos años y al mismo tiempo también la de más alto nivel por lo que a nuevos medios se refiere. Cada vez más artistas introducen elementos tecnológicos en obras que sorprenden por el sabio uso de las herramientas al servicio de una idea y no por el recurso ingenioso, pero vacío de contenido.

 Estadísticas

Los mexicanos están indignados porque cinco años después de haber sido el país invitado no están representados por ninguna galería y pocos artistas. Disminuyen drásticamente también los artistas chinos, triunfadores de otras ediciones y en general las participaciones de los países que se denominaron emergentes. Excluidas algunas excepciones (como Cheri Samba en la joven galería italiana JZ en los Solo Projects), los artistas africanos siguen recluidos en proyectos especiales como Arte Invisible, cuyo nombre lo dice todo. En otro orden de cosas, salvo honrosas excepciones, se reduce también la presencia de obras de la vanguardia histórica, consolidándose la presencia de talentos jóvenes y de media carrera.

 Balance

Resumiendo: se ha vendido más de lo esperado y no es poco en un país que ha pasado del crecimiento constante a una crisis profunda, que incrusta las calles de parados. Arco parece confirmar que el mundo del arte conserva su burbuja y que la crisis económica y financiera que azota el país le toca sólo hasta cierto punto…

 

 p1070016.jpg

Roberta Bosco i Toni Rodríguez Yuste

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s