Cicle: L'Educació en els Museus d'Art i de Ciència. L'Art en un Museu de Ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg

Dijous, 22 de gener de 2009, a les 19.30 h,  sala d’Actes

Cicle: L’Educació en els Museus d’Art i de Ciència.

Conferència: L’Art en un Museu de Ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic i director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació “La Caixa”

jorge-wagensber-2.jpg

Jorge Wagensberg, és professor, investigador i escriptor. Llicenciat i Doctorat en Física per la Universitat de Barcelona.

Wagensberg és un dels divulgadors científics més destacats d’Espanya, com editor, conferenciant, escriptor i museòleg.

És professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Del 1991 al 2005 va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació “La Caixa”, una institució pionera al món entre les de la seva categoria. 

Actualment és Director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “La Caixa”. 

Ha obtingut el Premi Nacional de Catalunya al Pensament i a la Cultura Científica.

Al 2006, CosmoCaixa Barcelona va rebre el Premi al Millor Museu Europeu de l’Any que atorga el Foro Europeo de Museus, pel seu esperit innovador, la seva creativitat i bellesa.

El 2007, rep el Premi Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat un centenar de treballs de recerca en àmbits tan diversos com la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia, la paleontologia, l’entomologia, la museologia científica i la filosofia de la ciència. Ha escrit entre d’altres llibres: Nosotros y la ciencia; Ideas sobre la complejidad del mundo; Ideas para la imaginación impura; La rebelión de las formas; Si la naturaleza es la respuesta ¿cuál era lapregunta?; A más cómo, menos por qué i El Gozo intelectual.

Una de les funcions dels museus, és la vessant difusora i didàctica del patrimoni tot integrant l’ús de les noves tecnologies. Els canvis tecnològics han transformat les societats modernes en realitats complexes, amb una fort component de dinamisme i de interactivitat per que fa a la funció educadora des de les institucions museístiques envers al ciutadà. La Ciència i l’Art estan en constant evolució. Aquesta evolució ens pot portar a la interrelació d’aquestes, a complementar-se i a convertir-se una en part de l’altra i a l’inrevés. La Ciència aporta a l’art amb les noves tecnologies, noves formes d’expressió artística. Exemples, on la ciència “serveix” a l’art ho podríem trobar en les noves tecnologies i l’art digital.

Internet, pot ser el suport per a una nova forma de comunicar i interpretar el nostre entorn, a través de l’art electrònic i de les diferents estratègies visuals dels creatius. Un dels exemples de com els llenguatges de la ciència i de l’art es relacionen, es complementen i es fusionen per donar lloc a un sol llenguatge, com l’artista nord-americà, Pierre Mayer, treballa per alguns dels museus de ciència més importants del món. Les seves creacions apropen al visitant a una personal i particular visió de l’escultura cinètica, arrelada a l’experiment científic com a marc d’inspiració i d’activitat creadora al mateix temps.

Hi ha d’altres artistes, com la portuguesa Marta de Menezes, que amb una de les seves darreres obres: Retrato Protéic, se serveix de medis tecnològics i de coneixements de les ciències biològiques en el seu procés de materialització. El llenguatge del retrat protéic pertany a la ciència, els processos i el pensament sobre el projecte pertanyen, clarament a l’univers estètic i a la reflexió teòrica.

p1040984.jpg

 Jorge Wagensberg i Toni Rodríguez Yuste

El llenguatge de l’Art, també s’utilitza per explicar els continguts i les col·leccions del Museus de Ciència. Podem trobar exemples, en el Museu de la Ciència –CosmoCaixa de Barcelona-, museu de referència internacional, que ens explica algunes de les seves exposicions, com la mostra Paisajes Neuronales,  2006, juntament amb textos escrits per pintors, filòsofs o escriptors; o l’exposició Cinco artistas ante el Triceratops, 2006, amb la intervenció d’artistes amb l’exposició.   

Entre d’altres activitats educatives podrien esmentar la conferència La simetria y la belleza del Universo, a càrrec del Premi Nobel de Física Leon M. Leederman, amb continguts científics relacionats amb l’estètica, 2006, o el concurs fotogràfic ¡Ranas en peligro!, 2008, en el qual es valoren aspectes estètics per explicar la ciència.

Per la qual cosa, la funció de l’Educació en el Museus de Ciència i d’Art, contenen fórmules, on es barregen i es fusionen els dos llenguatges. Un se serveix de l’altra i a l’inrevés i ho  fan per explicar millor i amb més amplitud els coneixements implícits de les seves col·leccions, dels seus fons, deixant palès que tant la ciència com l’art, tot i les seves particularitats, es complementen.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s