Visita a “Cirlot i els artistes a l’entorn de del Correo de las Artes. 1957 – 1962. Col·lecció Joan Gil”

Visita comentada pel comissari Joan Gil a una exposició que descobreix la vessant de crític de Juan-Eduardo Cirlot, el protagonista de la sessió d’Art d’Incògnit del març.
Dimecres 26 d’abril a les 18h
Espai Volart – Fundació Vila Casas – C. Ausiàs Marc, 22
Imprescindible reserva a artsvisualsateneubcn@gmail.com

cirlot

Les aus a la Roma antiga

Una anàlisi del paper dels ocells a la societat romana a partir de vestigis osteoarqueològics, representacions en frescos i mosaics i autors clàssics.

Amb Lluís Garcia Petit, bioarqueòleg i historiador de l’alimentació, i Karin Faber, matemàtica, ornitòloga i fotògrafa de la natura.

Modera: Martí Boada, professor de Geografia i Ciències Ambientals (UAB).

Dimarts 21 de març a les 19h. Sala Verdaguer.

Lluís Garcia Petit és arqueòleg, especialista en l’estudi d’ossos d’ocell de jaciments arqueològics. És investigador associat de la Unitat Mixta de Recerca 5140 del CNRS sobre “Arqueologia de les Societats Mediterrànies”, ha realitzat més de 50 estudis de jaciments europeus i ha publicat més de 30 articles sobre aquest àmbit. Un dels últims és precisament sobre “l’explotació de les aus en època romana a la península Ibèrica”. També treballa en història de l’alimentació i recentment ha estat el comissari de l’exposició “El geni culinari: innovacions que marquen la nostra cuina”, que properament es podrà veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Girona.

Karin Faber és llicenciada en Ciències Exactes i la seva activitat professional es desenvolupa en el sector tecnològic a la banca. És sòcia de SEO/Birdlife des de 1997 i Fotògrafa de Natura des de 2003, activitat que exerceix especialment durant viatges naturalistes pel món. Participa amb les seves fotos a exposicions col·lectives i les publica en mitjans virtuals, llibres i revistes, entre les qual destaca The birds of Pompeii: pictures and ornithological research of naturalistic wallpaintings (British Archaeological Reports). L’any 2016 va editar, amb la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el llibre “Aquellas aves de Pompeya. Un paseo ornitológico en el año 79 d.C.”

Martí Boada és doctor en Ciències Ambientals i professor titular i investigador del Departament de Geografia i investigador de l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves principals línies de recerca són el canvi global i la biodiversitat des de la perspectiva social, centrada en el sistema urbà i els boscos. És responsable del grup de recerca Conservació, Etnoecologia i Canvi Global (2009 SGR 569). Entre els reconeixements més destacats que ha rebut: Premi Global 500 de Nacions Unides (1995). Premi Nacional de Medi Ambient, Espanya (2003). Premi Medi Ambient (2007) IEC. Premi Nacional Cultura Popular, V. Serra i Boldú (2011) Creu de Sant Jordi (1999). Va ser professor visitant a les universitat de Montana i Santa Bàrbara, Califòrnia (USA); Zacatecas i Morelia (Mèxic), Universitat de Talca, Chile. Universitat Toulouse le Mirail, França. Universitat de la Molina, Lima, Perú. Universitat de Baia, Brasil.

DIJOUS 9 DE MARÇ. NOU ART D’INCÒGNIT

Nova sessió d’Art d’incògnit on descobrim, amb la participació del públic, un objecte misteriós.

blog_enviament

Aquest cop la peça serà tan esmolada com la mirada del seu propietari i oferirà el punt de partida per un viatge que ens portarà del surrealisme i el dadaisme fins a l’Orient llunyà, passant pel món dels símbols i de la poesia. Us atreviu a endevinar-ho?

Més pistes al Twitter de la Secció @Arts_AB

Dijous 9 de març a les 19 h a la sala Pompeu Fabra

El mite d’Orfeu, entre art i literatura

corredor-matheos

Dilluns 20 de febrer a les 19h. Sala d’actes Oriol Bohigas

Un recorregut per les diferents representacions i significacions simbòliques d’aquest mite a través de nombrosos exemples en el món de les arts visuals i de la poesia.

Amb José Corredor-Matheos, crític d’art. Presenta: Lluís Utrilla, ponent de la Secció

José Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929). Llicenciat en Dret. Ha estat crític d’art de Destino i director del Gran Larousse Català. És autor de quinze llibres de poesia i de més de cinquanta sobre temes d’arts plàstiques, disseny, arquitectura, ceràmica i història de la joguina: entre ells: Antoni Tàpies, materia, signe, esperit (1992) i Història de l’art català. La segona meitat del segle XX (1996). En 2016 ha publicat Corredor de fondo. Memorias. Ha estat president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i és membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre d’Honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Premis: Boscán de Poesía (1961), Nacional de Traducción entre Lenguas Españolas (1984), Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1993), Nacional de Poesía (2005) y Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Castellana 2007. Creu de San Jordi i Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

DIJOUS 9 DE FEBRER, SEGONA SESSIÓ D’ART D’INCÒGNIT

 

Aquestes són les pistes per al convidat del dijous 9 de febrer:

fullsizerender-9

Quan el pop es barreja amb els clàssics

I el terra di Siena amb el blau ultramar,

Quan el barri de Sant Pere es converteix en una quadricula renaixentista

Poblada d’etèries dames del Quattrocento amb una bossa de la compra a la mà,

Quan Max Beckman s’intercanvia jocs de mirades amb El Bosco i Hokusai

Allí és quan us podreu trobar amb el nostre convidat,

Irònic i savi coneixedor de l’ofici,

Envoltat d’una explosió vibrant de color.

La proposta és molt senzilla i, a la vegada, necessita la complicitat activa dels participants. On està la incògnita? En un objecte artístic que serà exposat a un nombre reduït d’assistents que es disposaran en un cercle a la sala Pompeu Fabra per desxifrar la peça misteriosa.

També hi ha una segona incògnita: el propietari o autor de l’objecte. Un cop reunits a la sala desvelarà la seva identitat, ens mostrarà la peça i desplegarà la seva trajectòria. Els assistents, amb les nostres preguntes, contribuirem al relat al voltant de la persona i l’objecte triat, garantint una conversa interessant i entretinguda.

Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’aforament és limitat. Si us voleu garantir l’entrada, us convidema reservar la vostra plaça a artsvisualsateneubcn@gmail.com

Dijous 9 de febrer, segona sessió d’Art d’incògnit

Art d’incògnit – NOU FORMAT!

A partir del 2017 la secció d’Arts Visuals presenta un nou format: ART D’INCÒGNIT.

Aquestes són les pistes per al convidat del dijous 12 de gener:

En una Festa Blanca… Es guanyava la vida venent Soldats de saldo… Li agrada muntar grans cerimonials. Nega les convencions de colors del menjar i les canvia. S’instal·la en unes ciutats que li permeten grans rues i desfilades. El públic s’entusiasma. La dèria per al menjar i les transformacions es consolida en un restaurant: El Internacional. Al final fa un gran casori.

La proposta és molt senzilla i, a la vegada, necessita la complicitat activa dels participants. On està la incògnita? En un objecte artístic que serà exposat a un nombre reduït d’assistents que es disposaran en un cercle a la sala Pompeu Fabra per desxifrar la peça misteriosa.

També hi ha una segona incògnita: el propietari o autor de l’objecte. Un cop reunits a la sala desvelarà la seva identitat, ens mostrarà la peça i desplegarà la seva trajectòria. Els assistents, amb les nostres preguntes, contribuirem al relat al voltant de la persona i l’objecte triat, garantint una conversa interessant i entretinguda.

Un apunt més: no seran exclusivament artistes, els portadors de l’objecte. Perquè no un arquitecte, una actriu, un físic o un matemàtic, un viatger o un cantant, un poeta o un cuiner?

I si no podeu resistir-vos a la curiositat, no badeu perquè anirem donant pistes sobre les incògnites en les setmanes anteriors. Seguiu-nos a @Arts_AB i a art.ateneubcn.org

L’activitat es realitzarà cada segon dijous del mes a les 19h a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’aforament és limitat. Si us voleu garantir l’entrada, us convidem a reservar la vostra plaça a artsvisualsateneubcn@gmail.com

fotografia-de-miquel-coll

Fotografia de Miquel Coll que ens apropa a un dels nostres convidats misteriosos.

NOU! Cicle La novel·la gràfica

Arts Visuals inicia un nou cicle dedicat a la novel·la gràfica i els diferents productes de l’evolució de l’art de les vinyetes de còmic. Coordina Núria Benaiges.

Propera sessió

Dimecres 14 de desembre a les 19h. Sala Sagarra.
Darrera de les vinyetes. De l’escola a la indústria. Taula rodona amb Catalina Mejía, editora de Salamandra Graphic, Octavio Botana, editor del segell Sapristi i Salva Rubio, escriptor i docent. Modera: Mery Cuesta, crítica d’art, comissària i dibuixant.

foto-para-curso

Catalina Mejía.  Va estudiar a la Universitat de Salamanca i va cursar el màster en Edició de Santillana. Va iniciar la seva carrera com a editora a diferents editorials literàries. Des de 2009 fins al 2013 va ser editora d’Edicions Sin entido, editorial especialitzada en novel·la gràfica i pionera en l’edició professional de literatura gràfica. Des del 2014 dirigeix Salamandra Graphic, nou segell editorial enfocat a la novel·la gràfica. A banda d’editora, també és docent al màster en edició de Santillana, a la Universitat Complutense de Madrid i al curs del Taller de los Libros.

octavi-botana

Octavio Botana. És editor del segell de còmic Sapristi, que publica a autors com Adrian Tomine, Emily Carroll, Cory Doctorow o Tim Lane. Ha publicat dos novel·les juvenils (Autódromo i Edgar y la escalera, ambas en La Galera), i ha col·laborat a l’assaig sobre La Patrulla X Hijos del átomo (Alpha Decay, 2015) i a In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical (Comanegra, 2016). És colaborador de revistes especialitzades com aB, Mondosonoro, GoMag, Qué Leer, Benzina, Blisstopic o Librújula, i també ha estat redactor en cap del Fiber, el diari oficial del Festival Internacional de Benicássim. Ha estat locutor de ràdio, i veu per a documentals i ha treballat com a responsable de prensa a l’Editorial Rba i a la discogràfica Naïve.

salva-rubio

Salva Rubio. Guionista i escriptor. Va ser finalista del premi SGAE Julio Alejandro, i coguionista del llargmetratge d’animació “Deep” (2017). Com a novel·lista, el seu darrer treball ha estat l’adaptació de la sèrie “El Príncipe”. Com a guionista de novel·la gràfica, actualment treballa en diferents projectes del mercat espanyol i franc-belga, com “El Fotògraf de Mauthausen” i “Monet, Nòmada de la llum” (Le Lombard). Ha fet de docent a UEM (Universidad Europea de Madrid), ELISAVA o ESNE (Escuela Universitaria de Diseño, Innovación y Tecnología, Madrid, adscrita a la Universidad Camilo José Cela).

merybyn-creepshow-ago2016

Modera: Mery Cuesta.  És crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant. Com a crítica, és firma habitual del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Ha comissariat exposicions com “Quinquis de los 80” (CCCB, La Casa Encendida) o “Bálsamo y fuga: La creación artística en la institución penitenciaria” actualment en curs a Caixaforum BCN. És la co-comissària del pabelló català a la Bienal de Venecia 2017. També dirigeix el , màster d’Il·lustració i Còmic d’Elisava, i té 3 àlbums publicats.

Sessions anteriors: Dijous 3 de novembre a les 19h. Sala Verdaguer.
Un nom vell per a un art nou. Amb Santiago Garcia, autor de l’assaig “La novel·la gràfica” i Premi Nacional de Còmic 2015 descobrirem les claus del com i el perquè les vinyetes estan madurant cap a un dels mitjans d’expressió més vius del nou mil·lenni. En definitiva, en una forma artística amb entitat pròpia i no un subgènere de la literatura.

Versión 2

Santiago García (Madrid, 1968) és autor de còmics. Juntament a Javier Olivares firma “Las meninas” (Astiberri, 2014), obra que obté el Premi Nacional del Còmic en 2015. Altres títols que ha publicat són “¡García!” juntament a Luis Bustos, “Beowulf” amb David Rubín i “El vecino” amb Pepo Pérez. El 2010 publica l’assaig “La novela gráfica”, que va guanyar el Premi a la Divulgació al Saló del Còmic de Barcelona. També ha editat la col·lecció de texts “Supercómic. Mutaciones de la novela gráfica contemporánea” (Errata Naturae, 2013) i ha escrit las memòries de lector “Cómics sensacionales” (Larousse, 2015).
Dimarts 22 de novembre a les 19h. Sala Verdaguer.
La novel·la gràfica. Taula d’autors amb Lluís Juste de Nin, Miguel Gallardo i Sagar Forniés, autors de novel·la gràfica. Modera: Ramón de España, periodista.

alvaro-monge

Sagar Fornies es va traslladar a Barcelona a mitjans dels anus noranta amb la intenció de guanyar-se la vida dibuixant. Desprès d’estudiar Belles Arts va treballar a un estudi d’animació com a director artístic i va començar a treballar escenografies amb La Fura dels Baus. Com a freelance a treballat per clients com el Futbol Club Barcelona, Sony Classical, Orquesta Nacional de França, Ibercamera, Mariscal (Chico y Rita), La caixa, La vanguardia, TV3 o l’Ajuntament de Barcelona. Ha fet còmics per Astiberri, Edt i Norma. Amb tres editors edita un llibre sobre les Rambles de Barcelona i segueixen dos llibres més, un sobre l’Eixample i un altre genèric sobre Barcelona. El 2015 pública el còmic “Barcelona los vagabundos de la chatarra” amb Jorge Carrión, còmic que combina el sketching i el periodisme, nominat al premi Gabriel García Márquez de periodisme i al millor còmic nacional del Saló del Còmic de Barcelona.

Lluís Juste de Nin. Dibuixant, dissenyador i guionista.
1969-1078 ” El Zurdo”. Ninotaire de publicacions anti- franquistes ( PSUC, Assemblea de Catalunya, CCOO, Nacionalistes d’ Esquerra o La Crida); i il.lustracions articles setmanals de Vázquez Montalbán a Mundo Obrero. Dibuixant i guionista de novel·les gràfiques com “Andreu Nin, seguint les teves passes” ( català i castellà). Medalla Antoni Gaudí a la Creativitat 2003 i Premi Nautilus de Premi Internacional Ciutat Badalona-Laietana 2010.

Miguel Gallardo. Va estudiar a l’escola Massana i va començar la seva carrera professional compaginant el còmic (un dels autors de MAKOKI, personatge icònic de l’underground) i la il·lustració per acabar dedicant-se plenament a aquesta darrera activitat. Col·labora habitualment com a il·lustrador de premsa per a La Vanguardia i diferents revistes i publicacions de l’àmbit nacional i internacional com el Herald Tribune, NYT i The NewYorker. El 2007 va publicar “MARIA Y YO” (Astiberri) una novel·la gràfica que narra les aventures i viatges amb la seva filla María de 13 anys que té autisme, que va rebre el Premi Nacional de la Generalitat el 2008. El 2014 rep el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona por la seva trajectòria.

Modera: Ramón de España guionista de còmic, crític, escriptor, periodista i cineasta.