Albert Guinovart i Xano Armenter posaran ‘Música i color’ en un concert que combinarà les composicions de Skriabin i la pintura digital en directe.

El proper 3 de maig, a les 19h, el compositor i pianista català oferirà un recital que recorrerà l’evolució estètica del compositor rus i posarà les seves obres en diàleg amb composicions pròpies. A la vegada, Xano Armenter farà diverses interpretacions cromàtiques d’aquest sons, generades digitalment en rigorós directe, i que es projectaran a la gran pantalla de la Sala Oriol Bohigas.

Aquest concert forma part de la col·laboració entre les seccions de Música i d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès amb l’objectiu d’oferir una experiència pedagògica única i nova, en la qual Xano Armenter farà la seva pròpia aproximació personal a l’obra de Skriabin tot generant un nou sentit que doni vida a l’obra més enllà de la voluntat del seu autor. Tot plegat, i amb aquesta voluntat divulgativa, serà posat en context gràcies a la introducció musicològica que realitzarà Víctor Estapé, destacat compositor, musicòleg i Director Acadèmic del Conservatori del Liceu.

Aleksandr Skriabin (1872-1915) és segurament el compositor més associat al treball al voltant de la relació entre música i color. Ell mateix es declarava posseïdor de sinestèsia, la característica neurològica mitjançant la qual algunes persones poden percebre sensacions de diferents sentits en un sol acte perceptiu sense necessitar la mediació d’una substància que l’alteri. En el cas del compositor rus, ell afirmava poder “veure” els sons, és a dir, associar determinades notes o tonalitats a diferents colors. Aquesta associació, potser una de les formes més comunes de sinestèsia, també l’han manifestat músics com Nikolái Rimsky-Kórsakov o Olivier Messiaen.

Albert Guinovart. Albert Guinovart és un dels músics més reconeguts del nostre país i també internacionalment, amb una extensa trajectòria que l’ha consolidat com a artista integral capaç de destacar en àmbits tan diversos com la composició, l’orquestració, la docència, la interpretació pianística i els enregistraments.

Com a pianista ha tocat amb destacades orquestres i directors internacionals, amb les quals alterna el gran repertori romàntic i clàssic i les composicions pròpies, moltes de les quals ha enregistrat. Precisament, la seva faceta de compositor el situa com un dels nostres autors més estimats, amb un catàleg que inclou òperes (Atzar i Alba Eterna), el ballet Terra Baixa, musicals de gran èxit com Mar i Cel, Flor de Nit, Gaudí, el musical de Barcelona, Paradís, La Vampira del Raval, Scaramouche o diverses bandes sonores cinematogràfiques i televisives, vuit concerts per a solista i orquestra i una prolífica producció cambrística i d’arranjaments que ha estat dirigida per directors com Neville Marriner, Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko, Plácido Domingo o Gustavo Dudamel. També és Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Cal destacar que Albert Guinovart fou qui estrenà l’actual piano Yamaha de la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Xano Armenter.  Nascut a Las Palmas d’una família catalana, va estudiar disseny gràfic a Eina (1973 – 1976) així com belles arts (1978 -1980). Posteriorment, s’instal·là a Nova York on completa els seus estudis a la School of Visual Arts con Milton Glaser (1981) i s’endinsa en e gravat a la New York Academy (1982). Durant els vuitanta viu en el East Village novaiorquès treballant a l’estudi Milton Glaser Inc. i exposant en el Lower Manhattan. En les seves pintures, inicialment influïdes pel pop, el graffiti i l’expressionisme figuratiu propis de l’època, destaca una equilibrada fusió de sensibilitat expressiva i bellesa pensada. Des de 2012 ha incorporat com a nou mitjà creatiu l’iPad, una eina que li permet capturar idees i experimentar amb molta agilitat. Actualment viu i treballa a Barcelona.

Víctor Estapé. Va iniciar la seva formació musical al Conservatori de Terrassa amb Jordi Figueras i Maria Vancells. Ha estudiat Composició amb Benet Casablancas i Josep Soler al Conservatori de Badalona. Becat pels Governs Austríac i Espanyol, i la Generalitat de Catalunya, va ampliar els seus estudis a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena (Àustria) amb Erich Urbanner (Composició), Karl-Heinz Füssl (Anàlisi Formal) i Diether De la Motte (Teoria), entre d’altres.

Ha ensenyat a diversos centres del país (Conservatori de Lleida, L’Escola de Música de Barcelona, Universidad de La Rioja,…) i en l’actualitat és Director Acadèmic del Conservatori Superior del Liceu, on dóna classes de Composició, Anàlisi i Història de la Música.

És col·laborador habitual de diverses entitats amb articles i conferències sobre temes d’anàlisi musical. Ha desenvolupat diversos estudis sobre temes analítics molt diversos, entre els que destaquen els dedicats a la música de Mompou i al llenguatge harmònic de Wagner, tema en el que es basa la seva Tesi Doctoral.

És autor de diverses obres de cambra, vocals i orquestrals, amb les que cerca desenvolupar un llenguatge personal que busca l’expressió i la comunicació tot traient conclusions d’influències molt diverses.

PROGRAMA

ALEKSANDR SKRIABIN (1872-1915)

Trois Morceaux, Op. 2 (1887)

  1. Étude
  2. Prélude

III. Impromptu à la Mazurka

Impromptu, Op.14, núm. 1 (1895)

Deux Poèmes, Op.32 (1903)

  1. Andante cantabile
  2. Allegro. Con’eleganza. Con fiducia

Trois Morceaux, Op.52 (1907)

  1. Poème
  2. Enigme

III. Poème’languide

Poème Nocturne, Op. 61 (1911-1912)

Deux Poèmes, Op. 71 (1914)

  1. Fantastique
  2. En rêvant, avec une grande douceur

 

ALBERT GUINOVART

Skyshadows

Nocturn a Chloé

Fantasia-Evocació

 

Albert Guinovart, piano

Xano Armenter, pintura digital

Víctor Estapé, presentació

Us hi esperem! Entrada gratuïta amb aforament limitat.

Visita a “Cirlot i els artistes a l’entorn de del Correo de las Artes. 1957 – 1962. Col·lecció Joan Gil”

Visita comentada pel comissari Joan Gil a una exposició que descobreix la vessant de crític de Juan-Eduardo Cirlot, el protagonista de la sessió d’Art d’Incògnit del març.
Dimecres 26 d’abril a les 18h
Espai Volart – Fundació Vila Casas – C. Ausiàs Marc, 22
Imprescindible reserva a artsvisualsateneubcn@gmail.com

cirlot

Les aus a la Roma antiga

Una anàlisi del paper dels ocells a la societat romana a partir de vestigis osteoarqueològics, representacions en frescos i mosaics i autors clàssics.

Amb Lluís Garcia Petit, bioarqueòleg i historiador de l’alimentació, i Karin Faber, matemàtica, ornitòloga i fotògrafa de la natura.

Modera: Martí Boada, professor de Geografia i Ciències Ambientals (UAB).

Dimarts 21 de març a les 19h. Sala Verdaguer.

Lluís Garcia Petit és arqueòleg, especialista en l’estudi d’ossos d’ocell de jaciments arqueològics. És investigador associat de la Unitat Mixta de Recerca 5140 del CNRS sobre “Arqueologia de les Societats Mediterrànies”, ha realitzat més de 50 estudis de jaciments europeus i ha publicat més de 30 articles sobre aquest àmbit. Un dels últims és precisament sobre “l’explotació de les aus en època romana a la península Ibèrica”. També treballa en història de l’alimentació i recentment ha estat el comissari de l’exposició “El geni culinari: innovacions que marquen la nostra cuina”, que properament es podrà veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Girona.

Karin Faber és llicenciada en Ciències Exactes i la seva activitat professional es desenvolupa en el sector tecnològic a la banca. És sòcia de SEO/Birdlife des de 1997 i Fotògrafa de Natura des de 2003, activitat que exerceix especialment durant viatges naturalistes pel món. Participa amb les seves fotos a exposicions col·lectives i les publica en mitjans virtuals, llibres i revistes, entre les qual destaca The birds of Pompeii: pictures and ornithological research of naturalistic wallpaintings (British Archaeological Reports). L’any 2016 va editar, amb la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el llibre “Aquellas aves de Pompeya. Un paseo ornitológico en el año 79 d.C.”

Martí Boada és doctor en Ciències Ambientals i professor titular i investigador del Departament de Geografia i investigador de l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves principals línies de recerca són el canvi global i la biodiversitat des de la perspectiva social, centrada en el sistema urbà i els boscos. És responsable del grup de recerca Conservació, Etnoecologia i Canvi Global (2009 SGR 569). Entre els reconeixements més destacats que ha rebut: Premi Global 500 de Nacions Unides (1995). Premi Nacional de Medi Ambient, Espanya (2003). Premi Medi Ambient (2007) IEC. Premi Nacional Cultura Popular, V. Serra i Boldú (2011) Creu de Sant Jordi (1999). Va ser professor visitant a les universitat de Montana i Santa Bàrbara, Califòrnia (USA); Zacatecas i Morelia (Mèxic), Universitat de Talca, Chile. Universitat Toulouse le Mirail, França. Universitat de la Molina, Lima, Perú. Universitat de Baia, Brasil.

DIJOUS 9 DE MARÇ. NOU ART D’INCÒGNIT

Nova sessió d’Art d’incògnit on descobrim, amb la participació del públic, un objecte misteriós.

blog_enviament

Aquest cop la peça serà tan esmolada com la mirada del seu propietari i oferirà el punt de partida per un viatge que ens portarà del surrealisme i el dadaisme fins a l’Orient llunyà, passant pel món dels símbols i de la poesia. Us atreviu a endevinar-ho?

Més pistes al Twitter de la Secció @Arts_AB

Dijous 9 de març a les 19 h a la sala Pompeu Fabra

El mite d’Orfeu, entre art i literatura

corredor-matheos

Dilluns 20 de febrer a les 19h. Sala d’actes Oriol Bohigas

Un recorregut per les diferents representacions i significacions simbòliques d’aquest mite a través de nombrosos exemples en el món de les arts visuals i de la poesia.

Amb José Corredor-Matheos, crític d’art. Presenta: Lluís Utrilla, ponent de la Secció

José Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929). Llicenciat en Dret. Ha estat crític d’art de Destino i director del Gran Larousse Català. És autor de quinze llibres de poesia i de més de cinquanta sobre temes d’arts plàstiques, disseny, arquitectura, ceràmica i història de la joguina: entre ells: Antoni Tàpies, materia, signe, esperit (1992) i Història de l’art català. La segona meitat del segle XX (1996). En 2016 ha publicat Corredor de fondo. Memorias. Ha estat president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i és membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre d’Honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Premis: Boscán de Poesía (1961), Nacional de Traducción entre Lenguas Españolas (1984), Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1993), Nacional de Poesía (2005) y Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Castellana 2007. Creu de San Jordi i Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

DIJOUS 9 DE FEBRER, SEGONA SESSIÓ D’ART D’INCÒGNIT

 

Aquestes són les pistes per al convidat del dijous 9 de febrer:

fullsizerender-9

Quan el pop es barreja amb els clàssics

I el terra di Siena amb el blau ultramar,

Quan el barri de Sant Pere es converteix en una quadricula renaixentista

Poblada d’etèries dames del Quattrocento amb una bossa de la compra a la mà,

Quan Max Beckman s’intercanvia jocs de mirades amb El Bosco i Hokusai

Allí és quan us podreu trobar amb el nostre convidat,

Irònic i savi coneixedor de l’ofici,

Envoltat d’una explosió vibrant de color.

La proposta és molt senzilla i, a la vegada, necessita la complicitat activa dels participants. On està la incògnita? En un objecte artístic que serà exposat a un nombre reduït d’assistents que es disposaran en un cercle a la sala Pompeu Fabra per desxifrar la peça misteriosa.

També hi ha una segona incògnita: el propietari o autor de l’objecte. Un cop reunits a la sala desvelarà la seva identitat, ens mostrarà la peça i desplegarà la seva trajectòria. Els assistents, amb les nostres preguntes, contribuirem al relat al voltant de la persona i l’objecte triat, garantint una conversa interessant i entretinguda.

Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’aforament és limitat. Si us voleu garantir l’entrada, us convidema reservar la vostra plaça a artsvisualsateneubcn@gmail.com

Dijous 9 de febrer, segona sessió d’Art d’incògnit

Art d’incògnit – NOU FORMAT!

A partir del 2017 la secció d’Arts Visuals presenta un nou format: ART D’INCÒGNIT.

Aquestes són les pistes per al convidat del dijous 12 de gener:

En una Festa Blanca… Es guanyava la vida venent Soldats de saldo… Li agrada muntar grans cerimonials. Nega les convencions de colors del menjar i les canvia. S’instal·la en unes ciutats que li permeten grans rues i desfilades. El públic s’entusiasma. La dèria per al menjar i les transformacions es consolida en un restaurant: El Internacional. Al final fa un gran casori.

La proposta és molt senzilla i, a la vegada, necessita la complicitat activa dels participants. On està la incògnita? En un objecte artístic que serà exposat a un nombre reduït d’assistents que es disposaran en un cercle a la sala Pompeu Fabra per desxifrar la peça misteriosa.

També hi ha una segona incògnita: el propietari o autor de l’objecte. Un cop reunits a la sala desvelarà la seva identitat, ens mostrarà la peça i desplegarà la seva trajectòria. Els assistents, amb les nostres preguntes, contribuirem al relat al voltant de la persona i l’objecte triat, garantint una conversa interessant i entretinguda.

Un apunt més: no seran exclusivament artistes, els portadors de l’objecte. Perquè no un arquitecte, una actriu, un físic o un matemàtic, un viatger o un cantant, un poeta o un cuiner?

I si no podeu resistir-vos a la curiositat, no badeu perquè anirem donant pistes sobre les incògnites en les setmanes anteriors. Seguiu-nos a @Arts_AB i a art.ateneubcn.org

L’activitat es realitzarà cada segon dijous del mes a les 19h a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’aforament és limitat. Si us voleu garantir l’entrada, us convidem a reservar la vostra plaça a artsvisualsateneubcn@gmail.com

fotografia-de-miquel-coll

Fotografia de Miquel Coll que ens apropa a un dels nostres convidats misteriosos.