Gràcies!

AB_comiat

Benvolguts socis i sòcies, amics i amigues,

Des de l’equip de la Secció d’Arts Visuals volem donar les gràcies a les persones i institucions que han fet possible el desenvolupament del nostre programa durant els darrers tres anys.

El nostre treball de programació ha estat d’una quarantena d’actes entre conferencies. col·loquis, presentacions, homenatges , visites a exposicions i museus. Gràcies, doncs, a les més de vuitanta persones convidades a participar-hi: crítics, historiadors, professors, artistes, gestors culturals, directors de museus i fundacions, dissenyadors.

Hem parlat de les grans figures de l’art català i universal i reivindicat artistes de generacions poc representades. Hem donat veu als nostres museus, al conjunt d’agrupacions aplegades en el Disseny HUB, i a les fundacions publiques i privades. I hem volgut retre homenatge a la Fundació Miró pels seus 40 anys de treball. Al mateix temps, hem seguit projectes més experimentals com ara el col·leccionisme de Cal Cego,   la fabrica de creació de La Escocesa o el projecte Lo Pati d’Amposta.

Ens hem proposar explorar les àrees on les arts visuals dialoguen amb altres disciplines. El Cicle sobre la novel·la gràfica, la relació entre la fotografia i la moda. Amb aquest objectiu, també hem col·laborat amb altres seccions: amb la Secció de Musica hem, promogut un concert visual seguint les idees d’Alexandre Skriabin amb Albert Guinovart al piano i Xano Armenter amb la tauleta gràfica; amb la Secció d’Ecologia hem treballat a un cicle sobre Land Art; hem presentat l’Escenografia com una disciplina artística i visual al servei de la posada en escena en col·laboració amb la secció de Teatre.

Des del gener hem encetat un nou format: el projecte “Art d’incògnit”: una tertúlia que s’iniciava amb una peça artística o un objecte singular, i amb uns textos que donaven pistes sobre el protagonista de la posterior tertúlia… Així, un llum aplic d’un bar de Nova York, ens ha portat a Antoni Miralda; una espasa catalana antiga, al poeta Eduardo Cirlot, de qui va parlar la seva filla Lourdes; un bloc d’apunts, ens ha desvelat el pintor Francesc Artigau; les icòniques setrilleres de Eduard Marquina, han permès a la seva filla Nani parlar de disseny. Finalment, encara llueix al Pati de Carruatges el llum de l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

Insistim el nostre agraïment als qui han posat els seus coneixements al servei de l’Ateneu Barcelonès per crear un espai de reflexió sobre les arts visuals.

Núria Benaiges, Jordi Canelles, Mai Felip, Barbara Marchi, Lluís Utrilla

 

Gràcies a

Bèla Adler, fotògrafa

Vicenç Altaió, agitador cultural

Frederic Amat, artista

Montse Amenós, escenògrafa

Nora Ancarola, presidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

Xano Armenter, artista

Francesc Artigau, pintor

Montse Badia, crítica d’art i directora artística de Cal Cego

Ferran Barenblit, director del MACBA

Lluís Bassat, director de la Fundació Bassat

Kike Bela, director de la Escocesa

Antoni Bernad, fotògraf

Nimfa Bisbe, directora de la col·lecció d’Art de la Fundació La Caixa

Martí Boada, professor de Geografia i Ciències Ambientals de la UAB

Jordi Bohigas, director de Piramidón

Pilar Bonet, crítica d’art i comissària

Octavio Botana, editor de Sapristi

Juan Bufill, crític d’art i comissari

Joaquim Cantalozella, cap d’estudis de la Facultat de Belles Arts de la UB

Teresa Camps, crítica d’art i professora de la UAB

Xavier Capmany, director de l’Escola Massana

Natàlia Chocarro, adjunta a direcció d’art de la Fundació Vila Casas

Loudes Cirlot, crítica d’art i catedràtica de la UB

Victòria Combalia, crítica d’art i comissària

Pepe Corredor-Matheos, crític d’art

Mery Cuesta, crítica d’art, comissària i dibuixant

Ramón de España, periodista

Karin Faber, ornitòloga i fotògrafa de la natura

Vicent Fibla, director de Lo Pati d’Amposta

Roser Figueras, col·leccionista i fundadora de Cal Cego

Alfons Flores, escenògraf

Sagar Fornies, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Jaume Freixa, president de la Fundació Miró

Miguel Gallardo, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Àngels García, galerista

Santiago García, autor de l’assaig La novel·la gràfica i Premi Nacional de Còmic 2015

Lluís Garcia Petit, bioarqueòleg i historiador de l’alimentació

Joan Gil, crític d’art i comissari

Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i comissari

Manel Guerrero, crític d’art i gestor cultural

Ainize González, doctora en Història de l’art

Albert Guinovart, pianista

Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona

Albert Gusi, artista

Jordi Ibáñez, professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la UPF

Josep Inglada, col·leccionista i fundador de Cal Cego

Lluís Juste de Nin, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Núria López-Ribalta, directora de la seu de Sant Andreu de l’Escola Llotja

Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró

Maria Isabel Marin, Dra. en historiadora de l’art i conservadora del Reial Cercle Artístic

Nani Marquina, presidenta del FAD i dissenyadora

Albert Martí, director de Palau Antiguitats

Catalina Mejía, editora de Salamandra Graphic

Albert Mercadé, historiador de l’art i comissari

Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

Antoni Miralda, artista

Àlex Mitrani, crític d’art i professor a EINA

Pere Moles, comissari de Andorra Land Art i artista

Miquel Molins, president-director de la Fundació Banc Sabadell

Àlex Noguera, galerista

Jordi Pardo, consultor i gestor de projectes culturals

Jordi Pablo, comissari

Xavier Olivé, comissari

Pilar Parcerisas, crítica d’art i comissària

Perico Pastor, pintor i il·lustrador

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art de la UB

Iago Pericot, escenògraf i pintor

Glòria Picazo, crítica d’art i comissària

Oriol Pibernat, comissari i professor d’EINA

Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès

Stella Rahola, artista

Artur Ramon, galerista i crític d’art

Pep Rigol, fotògraf i comissari

Isabel Roig, directora del BCD

Michela Rosso, professora d’Història de l’art de la UB

Salva Rubio, escriptor i docent

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Marc Sellarès, artista

Conxita Solé, metge

Gilbert Solsona, director d’art i editor de moda

Benedetta Tagliabue, arquitecta i dissenyadora

Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona

Sílvia Ventosa, crítica d’art i comissària especialitzada en moda

Mercè Vila Rigat, crítica d’art i comissària

Manel Surroca i Claret, l’artista absent

Dijous 16 de novembre a les 19h a la Sala Verdaguer

Una mirada a l’extensa i singular producció pictòrica del pintor camprodoní Manel Surroca (1917-2007) i a la seva relació amb creadors contemporanis com Joan Ponç, Frederic Marès o Joaquim Claret.

Amb Mercè Vila, historiadora de l’art i comissària de l’exposició “L’absència”; M. Isabel Marín, doctora en Història de l’Art i conservadora del Reial Cercle Artístic de Barcelona; Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès, i Conxita Solé, neboda de l’artista.

Presenta Barbara Marchi, adjunta de la Secció

mercecc80-vila.jpgMercè Vila Rigat és llicenciada en història de l’art per la UAB, diplomada en conservació i restauració de béns culturals per l’ESCRBCC i postgraduada en gestió museística per la UPF. Crítica d’art i comissària d’exposicions, combina la seva activitat professional a la Fundació Vila Casas amb la seva col·laboració en diversos mitjans del país com la revista Bonart, Núvol, el digital de cultura o Butxaca. En relació a l’obra de Manel Surroca, s’ha ocupat de la conservació i restauració de l’extensa col·lecció pictòrica i escultòrica de l’autor i ha comissariat la darrera mostra individual de l’artista titulada “L’absència”, celebrada al monestir de Sant Pere de Camprodon entre els mesos juliol i setembre de 2017.

MIsabelMaria Isabel Marín Silvestre és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1993. En actiu al Reial Cercle Artístic de Barcelona des de 1997, s’encarrega de l’arxiu, biblioteca, patrimoni artístic, i d’algunes exposicions i publicacions editades per l’entitat. Les seves línies d’investigació van dirigides a la producció artística catalana de l’últim terç del segle XIX, del Modernisme i del Noucentisme en les arts aplicades, i sobretot en l’escultura, especialment d’artistes com Eusebi Arnau, Josep Duñach, Anton Casamor, Jordi Puiggalí, … i en l’arquitectura i escultura funerària principalment dels cementiris de Poblenou i de Montjuïc.

eusebi-puigdemuntEusebi Puigdemunt Puig és llicenciat en Geografia i Història per la UAB. Actualment exerceix la docència a l’IE Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.
És autor de diversos estudis monogràfics sobre la història de la vila (Sant Joan de les Abadesses)al mateix temps que coautor, juntament amb na Rosa Pous, del capítol dedicat a la comarca del Ripollès a l’Atles Paisatgístic de les Terres de Girona. (2010).
Com a estudiós de l’obra del pintor camprodoní Manel Surroca i Claret (1917-2007) ha publicat recentment un breu estudi de la seva trajectòria artística a les pàgines d’Art i Història al Pirineu (tretzens trobades culturals pirinenques, 2017)”

ConxitaSoléConxita Solé és metge de família i directora de l’EAPP Figueres. El seu oncle, en Manel Surroca i Claret, li va fer de pare des dels 13 anys i, des d’aleshores es va crear un vincle molt més fort i especial amb l’Artista i Camprodon. La Conxita podia passar hores inacabables veient-lo pintar. Ja els darrers anys de la seva vida, fins la seva mort, als 90 anys, la vida de l’artista va transcorre entre Camprodon i Barcelona on va estar acompanyat de la Conxita i la seva família que van poder viure la felicitat d’en Manel quan era entre teles i pinzells.

L’escenografia: un diàleg entre teatre i arts visuals

NOVA DATA! 15 de novembre – 19h – Sala Verdaguer

Les seccions de Teatre i Arts Visuals s’ajunten per explicar de la mà de destacats escenògrafs amb estils que abasten diferents tendències el que és un art autònom i alhora treballa al servei de la posada en escena.

Amb els escenògrafs Montse Amenós, Alfons Flores i Iago Pericot.

Modera Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre

montse-amenos

Montse Amenós és escenògrafa i figurinista. Es va llicenciar en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on actualment és docent i Cap de l’Especialitat d’Escenografia. La seva activitat s’ha centrat principalment en les arts escèniques però també ha participat en la direcció d’art i el disseny de vestuari pel cinema i en el disseny d’exposicions i museografia. Els seus darrers espectacles han estat el disseny de vestuari d’Scaramouche amb Dagoll Dagom i l’escenografia i vestuari de Patetisme il·lustrat amb Carles Santos. Per la seva tasca ha rebut molts reconeixements com ara el Premi Nacional d’Escenografia 1986, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya 1988, el Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990, el Premi Max 2006 i l’any 2015 el Premi especial de la crítica a una trajectòria.

170519_AFT_01_©Stela SalinasAlfons Flores inicia la seva carrera professional com a escenògraf l’any 1978 al grup GAT de L’Hospitalet de Llobregat, del qual va ser cofundador. El seu treball abasta escenografies per a teatre, òperes i grans esdeveniments així com col·laboracions amb directors com Calixto Bieito, Josep Lluís Bozzo, Carlos Wagner, Joan Anton Rechi, Guy Joosten i Àlex Ollé i Carlus Padrissa de la companyia La Fura dels Baus. Va treballar en prestigiosos teatres internacionals –amb obres com La casa de Bernarda Alba, La Celestina, Peer Gynt o Tirant lo Blanc– així com en les més rellevants escenaris operístics mundials, ells el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real, l’English National Opera, el Teatro alla Scala, el Covent Garden de Londres, la Komische Oper, La Monnaie o la Sydney Opera House. El seu treball ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona (1996, 1998, 2009, l’Irish Times Theater Award (2000) i la nominació com a millor Escenògraf al The Internacional Opera Awards (2017).

iago-pericot-foto copiaIago Pericot és escenògraf, pintor i gravador. La seva carrera com a artista plàstic compta amb exposicions a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. La d’ escenògraf compta amb nombrosos muntatges entre els quals Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, i 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004). Professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona des del’any 1971, de 1983 a 1992 fou director del Departament d’espai escènic de la mateixa institució i col·laborà com a professor de projectes de fi de carrera a l’ETSAB. El seu treball en el camp de l’escenografia va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques l’any 1990.

Barcelona 1917: Miró, Picasso i Torres-García

Dimarts 31 d’octubre – 19h – Sala Oriol Bohigas

En el marc del Cicle 1917 promogut per l’Ateneu Barcelonès, debatrem el paper de Joan Miró, Pablo Picasso i Joaquim Torres-García en la brillant temporada artística de la Barcelona de 1917, entre avantguardes internacionals i cabdals friccions creatives dins de l’art català.
Amb Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, i Michela Rosso, professora d’Història de l’Art (UB).
Presenta Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció

Emmanuel GuiGuigon_fotogon, director del Museu Picasso de Barcelona, és doctor en història de l’art contemporani per la Universitat de la Sorbona i especialista en avantguardes històriques, art europeu de postguerra, surrealisme i art espanyol modern i contemporani. Va ser director de museus de Besançon, conservador en cap i director del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg i conservador en cap de l’IVAM. Va treballar com a comissari independent col·laborant amb institucions com el Centre Pompidou, el MACBA, la Fundació Miró de Barcelona, la Fundació Thyssen Bornemisza i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a Madrid. És autor de nombroses publicacions sobre pintura moderna i contemporània i sobre art català Va ser membre de la secció científica a l’École Pratique des Hautes Études Hispaniques Casa de Velázquez a Madrid i docent a la Université de Franche-Comté.

101103_Rosa-Maria-Malet-005Rosa Maria Malet és la directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de l’any 1980. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona, l’any 1975 s’incorpora a la Fundació Joan Miró com a ajudant de conservació i, entre maig de 1976 i setembre de 1980, exerceix de conservadora i s’encarrega de la catalogació, el registre i l’inventari de les obres donades per Joan Miró per constituir els fons de la institució. Durant la seva gestió, ha projectat la Fundació Joan Miró com a referent internacional en l’obra de l’artista enriquint progressivament la col·lecció original i divulgant els valors de l’artista com ara l’esperit de recerca, innovació, compromís i llibertat a través de projecte com el Premi Joan Miró, les grans exposicions temporals d’art contemporani, el laboratori per a artistes joves de l’Espai 13 i la programació del Departament Educatiu. Va comissariar exposicions cabdals i dur a terme estudis essencials sobre Joan Miró. Actualment, forma part de l’Associació per a la Defensa de l’Obra de Miró, creada el 1985 per protegir, desenvolupar i promoure el coneixement de l’obra del artista, i certifica l’obra gràfica de Joan Miró per decisió de la família.

michelaMichela Rosso és una historiadora de l’art especialitzada en les primeres avantguardes. Es va llicenciar en “Conservazione dei Beni Culturali” per la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i, becada pel Ministeri d’Educació i Ciència, va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats dins del doctorat en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, institució on exerceix de professora associada. També imparteix els cursos trimestrals sobre Picasso organitzats pel Museu Picasso de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Enfoca la seva recerca des d’una perspectiva històric-artística en la qual s’inscriu el seu projecte de tesi, dirigit per la Dra. Lourdes Cirlot i titulat Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte. Sobre aquest artista ha publicat articles i els textos per al catàleg de l’exposició Joaquim Torres-García i Barcelona: 1891-1919 a Palau Antiguitats i presentat comunicacions a congressos nacional i internacionals. Va ser responsable de la coordinació de la secció d’art del Museu Virtual UB, projecte promogut per la Dra. Lourdes Cirlot, Vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni.

Calidoscopi Tàpies

Dimarts 3 d’octubre a les 19 h – Sala Verdaguer   Acte suspès amb motiu de l’aturada

Un recorregut per algunes de les múltiples facetes d’Antoni Tàpies -des de la relació amb l’informal als poc coneguts escrits estètics- tot recordant el cinquè aniversari de la mort de l’artista.

Amb Giuseppe di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, Ignasi Roviró, catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art de la Universitat Ramon Llull, Dario Evola, professor de l’Accademia di Belle Arti de Roma                                                              Presenta: Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció.

Giuseppe_DiGiacomo_foto

Giuseppe Di Giacomo, catedràtic d’Estètica a la Universitat La Sapienza de Roma, on va formar part del comitè docent del Doctorat i va ser director del programa de Grau en Filosofia. Ha coordinat nombrosos projectes d’investigació interdisciplinaris i internacionals. Com a director del Museo Laboratorio di Arte Contemporanea de la Universitat La Sapienza, ha ideat i coordinat seminari i programes de filosofia, literatura, música, arts figuratives i teatre en col·laboració amb la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma i el Teatro Argentina. Així mateix, promou seminaris i conferències al Teatro Eliseo, a la Fondazione Primoli i al Museo Andersen. És soci fundador de la Società Italiana d’Estetica i director de les col·leccions Figure dell’estetica de l’editorial AlboVersorio i Forme del possibile. Estetica, arte, letteratura de l’editorial Mimesis. Forma part del comitè científic de nombroses revistes nacionals i internacionals i és autor d’un nombre considerable d’assajos i monografies, entre les quals Una pittura filosofica. Antoni Tàpies e l’informale, 2016.

Roviró_fotoIgnasi Roviró Alemany, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d’Estètica de la Universitat Ramon Llull i investigador principal del grup de recerca sobre estètica catalana de la mateixa universitat. Imparteix cursos sobre filosofia de l’art i d’estètica. Entre els nombrosos estudis realitzats, ha escrit articles, dirigit tesis i impartit conferències sobre Tàpies i l’art actual. Ha estat professor convidat en diverses universitats estrangeres, entre elles la Universitat La Sapienza de Roma, la LUMSA de Roma, la Universidad de Buenos Aires o la UNSAM d’Argentina. Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs  de 1996 a 2005, va ser Secretari (1998-2004) i, posteriorment,  Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.

Evola_foto

Dario Evola, professor d’Estètica a l’Accademia di Belle Arti di Roma i coordina l’Escola de Comunicació i Valorització del Patrimoni Artístic Contemporani. Llicenciat a la Universitat de Bolonya en Disciplines de les Arts, la Música i l’Espectacle, es va doctorar a la Universitat La Sapienza de Roma, on també va ser docent d’Història de l’Art. És membre del comitè científic del Museo Laboratorio di Arte Contemporanea de la Universitat La Sapienza i forma part del Consell de Presidència de la Società Italiana d’Estetica. Ha col·laborat en projectes culturals de la RAI i en nombrosos mitjans i revistes especialitzades i ha ideat i coordinat activitats en diferents teatres i institucions culturals. És autor d’assajos d’estètica, teatre, arts visuals i cinema.

Us hi esperem!

L’obra d’art : valor d’ús i de bescanvi

Dimarts 26 de setembre a les 19h. Sala Verdaguer

Un recorregut per les transformacions en la manera de concebre l’obra d’art a través dels temps, les religions, els estils: des del valor d’ús al valor de bescanvi fins al nou paper de l’objecte artístic en l’actualitat, entre col·leccionisme, patrocini i inversió fi nancera.

Amb: Artur Ramon, crític d’art i galerista, i Miquel Molins, doctor en Història i Teoria de l’Art i president-director de la Fundació Banc Sabadell.

Presenta: Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció d’Arts Visuals

Foto Miquel 5.jpgMiquel Molins és doctor en Història i Teoria de l’Art. Actualment, és president-director de la Fundació Banc Sabadell. Ha estat professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i director de tesis del Màster Metròpolis de la Universitat Politècnica de Catalunya. El curs 1994-95 va ser visiting professor a l’Art History, Theory and Criticism Department of the School of The Art Institute of Chicago. Va dirigir el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Ha estat conservador de la Fundació Miró de Barcelona i ha comissariat diferents exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger. Ha publicat diversos assaigs sobre crítica i art modern i contemporani en publicacions i premsa especialitzada. Fins el curs 2016-2017 va ser professor de Teoria i Art Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona.

ARTUR04Artur Ramon combina el seu ofici d’antiquari amb la divulgació com a historiador de l’art. Format en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona ha viatjat per Itàlia i ha estudiat a París i Londres. Ha estat president del Comitè Organitzador del Saló d’Antiquaris (2001-2005) de Barcelona. Especialista en pintura i dibuix antics, és l’únic antiquari català que exposa des de 2010 a la millor fira d’art del món: TEFAF Maastricht. És un analista d’art habitual en els mitjans de comunicació. Actualment escriu a Cultura/s de La Vanguardia i col·labora a El Suplement de Catalunya Radio amb Ricard Ustrell. És autor dels llibres: Ofici d’Antiquari, Àlbum Manolo Hugué, Els Piranesis de Montserrat, Nada es bello sin el azar, El sant Jeròni penitent de Caravaggio a Montserrat, Museu nacional d’Art de Catalunya: un itinerari; Ojo crítico y memoria visual: escritos reunidos de José Milicua i Falsas sirenas son on reflexiona amb eloqüència sobre l’art amb una original mirada contemporania.

Us hi esperem!