art.ateneubcn.org

La Secció d’Arts Plàstiques organitza un viatge a Chicago.

Aquesta activitat està inclosa en el cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat.

Del 7 al 13 d’octubre de 2010

Chicago, punt de referència de l’arquitectura mundial

Aquestes són algunes de les activitats optatives que us proposem:

• Visita guiada per la ciutat per conèixer l’evolució de l’arquitectura de Chicago dels darrers cents anys que en farà la intitució Chicago Architectural Foundation.

• Visita guiada a l’Art Institute de Chicago en el The Modern Wing, edifici de l’arquitecte Renzo Piano

• Tour pel Millenium Park

• Tour amb vaixell pel llac Michigan skyline de Chicago

• Visita guiada gastronòmica per un dels barris emblemàtics de la ciutat

• Una nit de blues, en el club Buddy Guy

Viatge exclusiu per als socis de l’Ateneu Barcelonès

Preu de l’avió: 595,88€ -anada i tornada-

Places limitades

Us podeu adreçar a través del correu electrònic de la Secció d’Arts Plàstiques trodriguez@ateneubcn.org

Aquesta activitat ha estat organitzada pel Grup de Treball format per la ponent d’Arts Plàstiques i per la Rebecca Lewis, la Gemma Creus i la Núria Rodríguez Yuste.

Visita comentada exclusiva pels socis i sòcies  de l’Ateneu Barcelonès a l’exposició:

MIQUEL BARCELÓ 1983-2009

La solitude organisative

el 30 de setembre de 2010, a les 17.30h a Caixa Forum, av. de Ferrer i Guàrdia, 6-8

Miquel Barceló

CaixaForum Barcelona repassarà els darrers 25 anys de trajectòria de l’artista en una gran mostra que farà viure a l’espectador l’experiència pictòrica de Barceló.

La solitude organisative, 2008. Tècnica mixta sobre tela. Col·leció D’Ercole, Roma

L’exposició, organitzada per l’Obra Social “la Caixa”, no només celebrarà els èxits dels darrers 25 anys d’aquest important artista viu, de renom internacional, sinó que, sobretot, oferirà a l’espectador d’entendre el misteri, l’adrenalina i la incertesa personal que implica el procés creatiu de Miquel Barceló (Felanitx, 1957).

Així, aquesta mostra serà clau per poder experimentar de manera coherent i emocionant l’obra de Barceló a partir de 180 peces, que van de les grans teles creades des de l’any 1983 a les més recents, passant per les seves creacions ceràmiques i escultòriques, sense oblidar les aquarel·les i els dibuixos, pòsters, llibres i quaderns de viatge. Tot això permetrà subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.

L’objectiu de la mostra és que el públic pugui viure l’obra de Barceló com una experiència. Per fer-ho possible, l’artista s’ha implicat directament en la selecció d’obres i ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció que converteixen l’exposició en un autèntic esdeveniment, i no tant en una retrospectiva del seu treball. El públic descobrirà la seva resposta energètica al món material, la relació amb la tradició, els viatges -físics i mentals, i a través de l’espai i el temps-, l’ús d’elements insòlits i la seva representació del món humà i animal.

Iniciem un nou cicle: L’ART A L’EDAT DEL SILICI

La revolució digital afecta cada aspecte de les nostres vides i l’art no es manté aliè a aquesta renovació. En aquest cicle s’analitzaran i es debatran els nous llenguatges de l’art contemporani i s’identificaran les noves tendències, pel que fa a la creació, però també a la producció, la col·lecció, la conservació i el mercat de les obres d’art. L’objectiu és apropar el públic a les expressions de la creativitat contemporània i proporcionar-li les eines pràctiques i conceptuals perquè pugui comprendre-les i gaudir-ne en tots els seus aspectes.

Comença aquest cicle amb la tertúlia  sopar: Tot el que sempre va voler saber sobre l’art contemporani, però no va gosar mai a preguntar-ho, a càrrec de Roberta Bosco, el dimecres 22 de setembre de 2010, a la sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

 Roberta Bosco. ©Ambar Amill

Roberta Bosco és periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital. Col·laboradora d’El País, s’encarrega de temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies des de 1998. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art.

Multi, inter i transdisciplinar, híbrid, mestís, digital, multimèdia, virtual i performàtic… l’art contemporani s’enriqueix cada dia amb nous qualificatius que reflecteixen les inquietuds dels artistes. Quins han estat els canvis més importants? Com afecten el públic? Quines són les principals tendències i els seus protagonistes? Una tertúlia per aclarir dubtes, respondre preguntes i oferir claus de lectura i instruments d’interpretació de la nova realitat artística contemporània.

Dins del cicle: L’ART A L’EDAT DEL SILICI, hem programat pel dilluns 27 de setembre de 2010, a les 19.30 h a la sala Verdaguer, la conferència: Llenços digitals per al segle XXI, a càrrec de la periodista Roberta Bosco.

Roberta Bosco. ©Stefano Caldana

Durant els 35 anys que han passat des de l’aparició del vídeo, els artistes han anat incorporant gradualment a la seva feina els nous mitjans i les noves eines tecnològiques. Net.art, robòtica, vida artificial, realitat virtual i augmentada, cinema expandit, art transgènic i arquitectura relacional, són només algunes de les noves formes que assumeix l’obra d’art. La pantalla es converteix en nou llenç i el codi informàtic substitueix els pinzells en la creació d’obres immaterials que existeixen només a l’espai oblic d’Internet.

Visita comentada exclusiva pels socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, a l’exposició:

Barcelona-València-Palma. Una història de confluències i divergències, el 8 de juliol de 2010, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), carrer Montalegre, 5, a les 17 h

L’exposició BVP, comissariada per Ignasi Aballí, Melcior Comes i Vicent Sanchis

Del 26 de maig al 12 de setembre de 2010

Es tracta de tres ciutats que en molts moments han anat de la mà o han transitat sobre les mateixes línies de força, la qual cosa es fa patent quan avaluem la seva història i pensem de quina manera han evolucionat en els últims segles. Així, més enllà de la llengua comuna, trobem una arquitectura i un urbanisme semblants, una geografia humana perfectament equiparable i una estètica urbana que les agermana, tot i que sempre han conservat cada una d’elles les seves particularitats, passant per èpoques de distanciament i de confrontació.

L’exposició mostra la situació present de Barcelona, València i Palma, desenvolupant dos aspectes fonamentals: el paisatge urbà i el paisatge humà.

L’exposició s’estructura a partir dels apartats següents:

• La ciutat del futur
• Llengua
• Ciutat espectacle
• Ciutat lletja: corrupció urbanística i turisme
• Ciutat hedonista
• Ciutat medieval

LA CIUTAT DEL FUTUR

LLENGUA

CIUTAT ESPECTACLE

CIUTAT LLETJA: CORRUPCIÓ URBANÍSTICA I TURISME

CIUTAT HEDONISTA

CIUTAT MEDIEVAL

BARCELONA

Dilluns 21, a les 19.30 h sala Verdaguer

Raúl Fernández, és dibuixant, il·lustrador i  escriptor. Des de 1986 i durant 12 anys va realitzar il·lustracions pel diari El País, va ser corresponsal gràfic a Rússia, i des de fa més d’una dècada publica cada dia en els periòdics La Razón i La Vanguardia.

També ha treballat en el camp del dibuix animat -Filman, Cruz Delgado-; com a dissenyador gràfic al Ministeri de Cultura i a Renfe;  com il·lustrador per a les editorials S. M. Alfaguara; la historieta a les revistes Madriz, Medios Revueltos i com a escultor -peces escultòriques per a la torre de comunicacions Spin a Shanghai, escultures central Lillas Pastiá a Osca.Paral·lelament ha realitzat abundant obra gràfica i ha impartit conferències i tallers en universitats i centres privats a Espanya, França, Colòmbia i Mèxic (DF).

Ha exposat en exposicions col·lectives a Itàlia, Suïssa, Finlàndia, França, Grècia, Mèxic i individuals al Museu Contemporani de Madrid, a la Galeria Ziggourat -Brussel·les-, a la Galeria Mirada -Ravena- a la Galeria B.F.D. -París, a La Bedeteca -Lisboa-

CONTINGUT DE LA CONFERÈNCIA

Agafant com a base un joc de paral·lelismes entre una peça musical de John Cage i la ideació de metàfores visuals pròpia de la il·lustració, us proposo un itinerari pel meu treball destinat a la premsa d’aquests últims anys, a fi d’estudiar les diferents categories que la metàfora gràfica adquireix com il·luminació -il·lustració- del text al qual la imatge acompanya; és a dir: una anàlisi de la metàfora com a procés de lectura.

Laura Pérez Vernetti, Raúl Fernández i Toni Rodríguez Yuste

El llenguatge del còmic, com a mitjà de comunicació de masses ha influït en les societats en les que incidia i, al mateix temps, ha reflectit la societat en què s’ha generat. El còmic té un llenguatge icònic verbal i el posa en estreta relació amb el teatre,  la novel·la, la pintura, la il·lustració o la fotografia.

Durant aquest cicle en fet un recorregut per al còmic amb els millors dibuixants, il·lustradors i escriptors del nostre país i amb aquesta conferència es conclou el cicle: Còmic, cultura i contracultura. Agraïm a tots els que haveu participat en aquest cicle: Josep Maria Cadena, Jaume Capdevila i Herrero KAP, Enrique Ventura Álvarez, Laura Pérez Vernetti, Federico del Barrio Jimenez i Raúl Fernández.

AL JARDÍ ROMÀNTIC DE L’ATENEU

Després de la conferència un grup d’amics dels nostre convidat Raúl Fernández vam continuar xerrant al Jardí Romàntic de l’Ateneu:

Antoni Puigverd, periodista; Peret, Premi Nacional de Disseny; Arnal Ballester, Premi Nacional d’Il·lustració; Flavio Morais, il·lustrador; Roxana, fotògrafa; Patrick Thomas, il·lustrador; Laura Pérez Vernetti, autora de còmics i il·lustradora; Maria Espelis, fotògrafa; Núria Rodríguez Yuste, promotora cultural i Pere Pons, escriptor

Raúl Fernández i Toni Rodríguez Yuste

Cuando hay atención hay orden, Antoni Puigverd, periodista i amic del Raúl Fernàndez, remarcava aquesta frase de la conferència.

Raúl Fernández il.lustra alguns dels textos i articles que publica l’Antoni Puigverd a La Vanguardia.

PEL BARRI GÒTIC

Vam anar a sopar al Cafè de l’Acadèmia, plaça Sant Just, un restaurant amb caliu

Laura Pérez Vernetti, Raúl Fernández, Arnal Ballester, Peret i Toni Rodríguez Yuste

Laura Pérez Vernetti, Arnal Ballester, Raúl Fernández, Peret i Toni Rodríguez Yuste

Divendres 18, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia sopar: ARQUITECTURA MIRACULOSA,  a càrrec de Llàtzer Moix, redactor en cap adjunt al director, columnista i crític d’arquitectura de La Vanguardia

Llàtzer Moix 

Llàtzer Moix, és periodista i escriptor. Ha estat durant 20 anys cap de cultura a La Vanguardia. Autor de Marisca, La ciudad de los arquitectos, Wilt soy yo, Mundo Mendoza, Análisis de los cambios urbanísticos de la ciudad tras los JJ. OO. de 1992 i Arquitectura milagrosa, entre d’altres llibres publicat.

CONTINGUTS DE LA TERTÚLIA

Després de l’exitosa apertura del Guggenheim de Bilbao, que va reflotar una ciutat en crisi, moltes ciutats espanyoles han cregut que n’hi havia prou amb contractar un arquitecte estrella i encarregar-li una obra llampant, per posar-se al mapa, atreure turistes i guanyar molts diners. No era tan fàcil. Molts dels projectes han donat resultats força discutibles. Revisem-los.

Toni Rodríguez Yuste i Llàtzer Moix

Rebecca Lewis, Neus Trías de la Hoz, Marta Moix, Toni Rodríguez Yuste, Llàtzer Moix, Núria Rodríguez Yuste i Gema Creus

Dimecres 16 de juny de 2010, a les 17 h visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a la Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts, 111

L’entrada principal de la Ciutat de la Justícia

“La composició espaial del complex pretén trencar  amb la imatge rígida de la Justícia” David Chipperfield, de B720 Arquitectos. 

El projecte neix de la necessitat de reordenar formal i funcionalment els òrgans judicials de les ciutats de L’Hospitalet i Barcelona, que es trobaven  distribuïts en 17 edificis repartits en diferents punts de l’àrea metropolitana.

La proposta guanyadora de la nova ciutat de la Justícia, va ser la presentada conjuntament pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez de l’estudi b720, en un concurs internacional de caràcter restringit.

La primera pedra de la Ciutat de la Justícia es posa l’octubre de 2003 i el 2007 finalitza la construcció del primer edifici.Consta de vuit edificis de diferents colors i alçades construïts en els terrenys de l’antiga caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Sis dels vuit edificis es destinen a usos judicials i els altres dos a usos complementaris -comerços, oficines…-

La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar una superfície total construïda de 241.519,92 m2, en una sèrie d’edificis separats però la disposició aparentment aleatòria dels edificis té com a objectiu no tan sols integrar el conjunt a l’entorn circumdant, sinó també generar espais urbans per als ciutadans. Tanmateix, aquesta disposició permet unir els blocs mitjançant un atri comú que actua com a connector entre els edificis. De fet, l’atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat de la Justícia. Amb només quatre alçades, el seu impacte volumètric és inferior. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. També permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i, al mateix temps, dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques.

Cada edifici té un color que el representa i que, alhora, serveix com a fil conductor de la senyalèctica d’uns espais interiors càlids i agradables gràcies a la llum natural que hi penetra. Vist des de fora, el conjunt conforma una escenografia urbana coherent i funcional, en la qual les finestres que van de dalt a baix de l’edifici corregeixen l’aclaparadora igualtat dels edificis gràcies a les diverses perspectives que genera cadascun dels blocs.

Francesc Lafuente, arquitecte de l’estudi b720

En total s’han col·locat més de 10.000 finestres

La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge

Toni Rodríguez Yuste i Francesc Lafuente

Divendres 21 de maig de 2010, a les 16.30 h, a la Fundació Suñol, passeig de Gràcia, 98

Visita comentada exclusiva per als socis de l’Ateneu Barcelonès a l’exposició:

Joan Hernández Pijuan. La mesura del temps, el transcurs de la pintura

Joan Hernández Pijuan

Joan Hernández Pijuan, va néixer a Barcelona el 1931. Va estudiar primer a l’escola La Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona de 1945 a 1947, i després a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de 1952 a 1956, on adoptà un estil expressionista postcubista amb càrrega social. Per perfeccionar els seus estudis es va traslladar a París l’any 1957, i va cursar gravat i litografia a l’Escola de Belles Arts.

El 1953 va participar en la seva primera exposició col·lectiva, i el 1955 va fer la primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró i en els anys seixanta fou un dels creadors de l’anomenada Escola de Barcelona amb els membres del grup Sílex que va fundar amb Josep Maria Rovira Brull, Carles Planell i Eduard Alcoy i Lázaro. Aquest grup els va servir per incorporar-se als corrents artístics del país.

Després de l’estada a París va adoptar una figuració geomètrica on destaquen els elements solitaris (fruita, copes ous…) sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos i verds amb inclusió d’elements matemàtics com quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica. A mitjans dels anys 80 abandonà el geometrisme per a tornar a l’informalisme.

Ha exposat individualment a Barcelona, Madrid, Mataró, Còrdova, Saragossa, Zuric, Milà, Johannesburg, Colònia, Ginebra, Nova York, París i Osaka, i moltes obres seves es troben als museus. Fou catedràtic (1981) i degà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

El 1981 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 1985 la Creu Sant Jordi. Ingressà a la Real Academia de San Fernando de Madrid el 2000 i el 2004 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona.

La Fundació Suñol presenta La mesura del temps, el transcurs de la pintura, una exposició monogràfica que revisa la trajectòria de l’artista català Joan Hernández Pijuan (1931-2005).

S’exposa una seqüència d’obres de diferents períodes -algunes inèdites- a través de les quals el visitant podrà descobrir la tensió, la densitat i la intensitat aplicades coma base de creació en l’itinerari pictòric de Joan Hernández Pijuan i, concretament, com a referent del seu procés personal d’observar la natura.

Dimarts 18 de maig de 2010, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

Madrid, 1961. Arquitecto.  ETSAM, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.

Fermín Vázquez va fundar l’estudi b720 Arquitectos el 1997, del que és soci-director general des de llavors.  Ha realitzat projectes a les principals ciutats espanyoles, tant en l’àmbit de l’arquitectura com en l’àmbit d’urbanisme. Compagina habitualment la pràctica professional amb la docència. Anys enrere, va exercir com a professor de projectes a l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i a l’École d’Architecture et de Paysage de Bordeus. En l’actualitat, imparteix classes a la Universitat Europea de Madrid. A més, realitza conferències i tallers a institucions i universitats d’arreu del món, a la vegada col·labora de forma puntual amb publicacions especialitzades. 

b720 Arquitectos té més de 50 professionals entre les seus de Barcelona i Madrid. Cal destacar, entre els projectes finalitzats recentment, l’aeroport de Lleida-Alguaire, la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de L’Hospitalet, les Torres Fira del nou recinte firal de Barcelona, la recuperació de la plaça del Torico a Terol, l’Hotel i Centre de Convencions La Mola a Terrassa, l’edifici de la Copa Amèrica 2007 a València i la seu corporativa d’Indra a Barcelona. Entre els projectes en curs, es troben el nou Mercat dels Encants de Barcelona, la construcció del Gran Casino de la Costa Brava a Lloret de Mar, un conjunt de vivendes de protecció oficial a Mieres (Astúries), l’Hospital Ernest Lluch (Vallès Oriental), una escola-institut pública a Puigcerdà (Girona), la transformació del front portuari de Porto Alegre (Brasil), el World Trade Center d’Igualada, una torre d’oficines a Sevilla i dos torres d’usos mixtos a Galícia. 

Las Torres Fira

Durant els primers anys d’existència de b720, Fermín Vázquez va col·laborar amb col·legues de gran prestigi internacional en obres realitzades a Espanya. Es tractava de projectes que es van dur a terme sempre com a socis, involucrats a mitges, i des del principi, en cadascun d’ells. Hi destaquen projectes amb David Chipperfield -Ciutat de la Justícia de Barcelona i L’Hospitalet o l’Edifici Copa Amèrica 2007 a València-, amb Toyo Ito -Torres Fira del nou recinte firal de Barcelona- o els realitzats en companyia de Jean Nouvel -Torre Agbar de Barcelona, ampliació del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid i el Parc del Poblenou de Barcelona-.

Torre Agbar

Al llarg de la seva trajectòria professional, Fermín Vázquez i l’obra b720 han rebut nombrosos premis. El 2009, el projecte de la recuperació del Torico a Terol va guanyar l’International Award Architecture in Stone, mentre que La Mola Hotel and Conference Centre va ser distingit amb el premi Obra Sant Josep. El 2007, l’Edifici Veles e Vents de la Copa Amèrica va rebre l’European Riba Award. Els projectes Indra (2007), Veles e Vents i plaça Torico (2008) van resultat finalistes dels Premis FAD. El 2004, el projecte del passeig del Óvalo (Terol) va guanyar el premi Ciudades Patrimonio de la Humanidad, atorgat pel Ministeri de Cultura, i el Premio Europeo del Espacio Público Urbano.