art.ateneubcn.org

S’ajorna l’activitat fins setembre - octubre de 2012

 Dilluns  7 de maig, a les 19.3o h de 2012 a la sala Pompeu Fabra

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Tertúlia-sopar: María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel Ángel  Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència i l’Ateneu Barcelonès

Miguel Ángel Gallardo Paredes

Miguel Ángel Gallardo Paredes, que signa simplement com Miguel Gallardo, és un destacat historietista espanyol (Lleida, 1955), creador, entre molts personatges, de Makoki emblemàtic durant els anys vuitanta. La major part dels seus treballs pertanyen al còmic underground. Tanmateix, en la dècada dels noranta i ja en el nou segle, es va decantar pel gènere biogràfic: Un llarg silenci i la guardonada Maria i jo.

Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008, amb dues nominacions: a millor obra i al millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008

L’estrena al juliol de 2010 del llargmetratge documental Maria i jo, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en paper, així com la posterior passi per festivals cinematogràfics per cada racó de la geografia espanyola, ha tornat al còmic una renovada actualitat mediàtica.

Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l’aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d’imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d’una manera inequívoca. Aquest llibre desborda imatges que transmeten sensacions i emocions de Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que a Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l’ajuden a comprendre aquest a món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè puguem compartir les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats.

El lector es veu submergit en les emocions d’un viatge de vacances de Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per cent de famílies que tenen un nen amb autisme, resulta una aventura esquitxada de dificultats generades per la falta d’adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d’algunes persones que Maria troba en el seu viatge. - De l’Epíleg d’Amaia Hervas, psiquiatre infantil i juvenil Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català.

Dijous 24 de maig de 2012, a les 17 h al Palau Robert, a les 17 h passeig de Gràcia, 107 Barcelona

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris.

Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència - AACC - i l’Ateneu Barcelonès

El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

L’exposició Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’el Bulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’el Bulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.

La mostra arriba després que el Bulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en el Bulli foundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.

L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, la Caixa i Telefònica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

Ponts entre la cuina i altres àmbits

Ferran Adrià i el seu equip han establert un diàleg viu amb altres disciplines. Aquesta voluntat creativa i innovadora ha fet que impartís cursos a Harvard i que hagi rebut distincions acadèmiques com el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (2007), la d’Aberdeen (2008) o la Politècnica de València (2010). La seva passió per la creativitat el va dur a tenir un feed-back molt especial amb el pintor britànic Richard Hamilton, pioner de l’art pop i el client més antic d’el Bulli, i a ser el 2007 el convidat en la Mostra d’Art Contemporani Documenta 12, a Kassel, que li va atorgar la categoria de creador. També cal destacar la seva aportació a la creació de la Fundació Alícia per fomentar el diàleg entre educació i salut, el fet que centres importants d’estudis empresarials com ara ESADE, Harvard o Berkeley actuïn com a veritables observatoris de la cuina i de Ferran Adrià i el Bulli, o que el músic Bruno Mantovani dediqués una composició per a orquestra a la seva cuina.

Dissabte 5 de maig de 2012, a les 19 h a la sala Verdaguer

Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula Arrugas, - Dir. Ignacio Ferreras -, a càrrec de Dani Martínez, productor Executiu de la pel·lícula i director del Departament d’Animació de Cromosoma i de Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques 

Activitat inclosa al Saló Internacional del Còmic 2012.

Dani Martínez

L’adaptació cinematogràfica d’Arrugas, dirigida per Ignacio Ferreras i produïda per Perro Verde Films, va obtenir dos premis Goya:  a la millor pel·lícula d’animació i al millor guió adaptat. El còmic homònim va rebre al 2008 el Premi Nacional del Còmic.

És una pel·lícula molt realista que fa un recorregut per les residències, la gent gran, la por a quedar completament aïllat del món, i tot plegat a través d’una història d’amistat en la darrera etapa de la vida.

Amistat, vellesa i Alzheimer són els arguments de la pel·lícula d’animació Arrugas, basada en el còmic de Paco Roca.

Una residència, plena de medicaments i d’ancians, és on el protagonista Emilio passarà la resta de la seva vida. Així comença el film.

Toni Rodríguez Yuste fent la presentació de la pel·lícula Arrugas

Dimecres 25 d’abril de 2012, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Cicle: L’espiritualitat en l’Art.

Conferència: Algunes aventures de l’esperit: de Plotini a Duchamp, a càrrec del filòsof, Enrique Lynch

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència - AACC -

Enrique Lynch

Enrique Lynch és filòsof, professor titular d’Estètica del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona.

L’anomenat “misteri de l’art” revela, segons l’opinió de molts filòsofs i artistes, la seva íntima naturalesa espiritual. Però és possible que no hi hagi hagut mai tal misteri i que encara estigui pendent de resoldre què volem dir quan parlem de l’esperit de l’art. Per saber-ho, cal recuperar altres opinions i moltes altres experiències.

 Enrique Lynch i Toni Rodríguez Yuste

Núria Rodríguez Yuste, Enrique Lynch i Toni Rodríguez Yuste

Dimecres 11 d’abril de 2012, a les 18 h - ronda Sant Antoni, 41 - reserva de places a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès -

Cicle: converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a FoodCultura i trobada amb l’artista i fundador del centre, Antoni Miralda.

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència - AACC -

Antoni Miralda i Toni Rodríguez Yuste

La majoria de les seves obres han estat accions, recreacions d’ambients o performances, on la participació i complicitat de l’espectador té un paper predominant. La seva creació es desenvolupa a partir un diàleg inter relacional i inter social, que bàsicament és un intercanvi cultural, obert a tot tipus de col·laboració.

Projecta els seus treballs al voltant de la recerca, el coneixement i difusió de la identitat i el sentiment col·lectiu, aspectes que per a ell sobreviuen en tradicions i receptes culinàries de la cultura i la saviesa popular i que es manifesten universalment a través de la festa, la celebració i la representació de rituals i cerimònies. De vegades estableix una dicotomia entre el que és divertit i la crítica social, el que és tradicional i el que és modern, entre la festa i el drama, entre la pau i la guerra, utilitzant la ironia i la reducció a l’absurd com ingredients principals.

Antoni Miralda, és un artista interessat per la cultura del menjar. Busca preservar l’important bagatge cultural de la saviesa culinària i la memòria col·lectiva de diferents ciutats. Adverteix que les antigues tradicionals culturals -les receptes, els refranys, els ingredients…,- estan desapareixent en el món modern de la cultura internacional, del menjar ràpid, de les comunicacions electròniques… Busca en cada ciutat que visita connectar amb el context local explorant la infinita riquesa gastro-cultural de cada lloc a través de la cultura popular i de la memòria col·lectiva.

El seu projecte FoodCulturaMuseum, parla sobre la relacions entre el menjar, cultura, energia i poder. És una trobada entre les diferents cultures a través del que mengen la seva gent. La relació entre les ciutats i la mobilitat de les persones són els ingredients més actius d’una combinació verdaderament innovadora, representant la dimensió més dinàmica del intercanvi lingüístic i cultural.

Reuneix una enorme quantitat de peces relacionades amb el menjar, incloent la transformació del menjar en objectes embassats i la consideració de la relació de la cultura del menjar amb la fam, amb la falta d’aliments i la desnutrició. Proposa un paradigma cultural que ens porta a una comprensió alternativa de la globalització, un punt de trobada que metafòricament congrega a la gent en torn a la taula.

Divendres 16 de març de 2012, a les 19 h a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la presentació, projecció i col•loqui de la pel•lícula Chico y Rita (2010), hi intervindran: Tono Errando, codirector del film i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques.

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC -

 Toni Rodríguez Yuste i Santi Errando

Chico i Rita. Dir. Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando

Chico i Rita viuen una apassionada història d’amor, a final dels anys quaranta a Cuba. Chico és un jove pianista enamorat del jazz, i Rita somia  amb ser una gran cantant. Des de que es van conèixer en un ball en un club de l’Havana, el destí els va unint i separant, com als personatge d’un bolero.

Toni Rodríguez Yuste, Santi Errando, Núria Rodríguez Yuste i Gemma Creus

Dilluns 5 de març a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Inaugurem un nou cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí. Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste 

Cesc Gelabert

Fotògrafia de  Martí Fradera

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969. L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, al Saló Diana de Barcelona.

Entre 1978-1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova Yorr i presenta peces a La Mama, The Kitcheni altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, incia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de trenta produccions.

Durant els seus primers anys, Gelabert Azzopardi centre les seves activitats a La Fàbrica, emblemàtic local d’efervescència dancística de Barcelona.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award,  Premi Butaca i Aisge Actúa, entre d’altres.

                                                       Cesc Gelabert

D’una manera bàsica i essencial, la dansa és habitar el cos amb el cor i la ment. Per tant, estem condemnats a dansar tota la vida. És una oportunitat, una possible forma de mesurar les coses, de relacionar-se amb nosaltres i el que ens envolta. De vegades no recordo el color dels ulls dels meus amics, però sempre recordo la seva presència, la seva manera de moure’s.  

Un bon edifici acull el moviment. Una paraula és una coreografia compartida, la presència el resultat de tots els moviments que hem executat. La dansa pot ser un art o una manera de moure’s per la vida.

Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Cesc Gelabert i Josi

AQUEST ACTE  ES VA SUSPENDRE PER MOTIUS PERSONALS DEL CONFERENCIANT

Dimecres, 29 de 2012, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia: ARCOmadrid_2012, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País

L’edició de la fira internacional d’art contemporani de Madrid, ARCO, té lloc del 15 al 19 de febrer. Un gran aparador del galerisme, un total de 209 galeries de les quals 76 es troben a l’estat espanyol i 133 són estrangeres. Aquesta edició té els Països Baixos com a país convidat, presentant un programa que desplega el seu art més recent.

Dissabte, 11 de febrer de 2012, de 10 a 13 h

Visita comentada exclusiva pels socis de l’Ateneu Barcelonès que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

Fermín Vázquez

• Oficines Mestre Nicolau, MN19, Mestre Nicolau, 19
• Remodelació Josep Tarradellas, 123. Av. Josep Tarradellas, 123

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència - AACC -

En un món de recursos limitats, el més sostenible és reutilitzar l’existent. Dos exemples propers de rehabilitació d’edificis amb dues aproximacions completament diferents:

• Un sobre un edifici obra de Francesc Mitjans. L’objectiu d la intervenció és recuperar l’edifici i mantenir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
• L’altra, una transformació integral  d’un edifici d’escàs interès i amb greus problemes estructurals, convertint-lo en un petit símbol de contemporaneïtat en un entorn monòton.

Oficines Mestre Nicolau, MN19

La rehabilitació d’aquest edifici entre mitjaneres, amb greus problemes estructurals permet la seva transformació en un edifici corporatiu. Es va tenir en consideració la necessitat d’aconseguir  el nivell de flexibilitat i de serveis demanats, així com projectar una nova façana que l’identifiqués com a un edifici modern, corporatiu, fent servir el color com a instrument diferenciador.

A la façana, lames de vidre transparent colorejat formant un pla davant del tancament. El conjunt es disposa de forma gradual en quant al color i intensitat. En horitzontal, la gradació dels colors varia de groc a ataronjat, prenent prestats les tonalitats dels tendals dels balcons que l’envolten. En vertical, la densitat de les lamines ve determinat per la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció a les plantes superiors.

El forjat de la planta baixa es va reconstruir al nivell de la cota de carrer, mentre que el forjat del soterrani es va elevar per obtenir un menor desenvolupament de la rampa de l’aparcament. En interiorisme, el color aplicat a l’exterior s’extrapola a un marcat grafisme que dóna unitat i caràcter a l’edifici.

Remodelació Josep Tarradellas, 123

Com a criteri general d’actuació s’ha prestés en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de nous materials i sistemes constructius més resistents i que garanteixin una bona conservació de l’edifici en els propers anys.

L’antic edifici Harry Walker es considera un dels millors exemples d’arquitectura barcelonina dels anys 60. Per això, era absolutament prioritari per a la seva conservació una rehabilitació integral de totes les façanes. Així la proposta de rehabilitació es centra en substituir la fusteria metàl•lica existents per una que complís les exigències necessàries de seguretat, aïllament tèrmic, acústic i d’estanquitat, substituir per vidres de seguretat tots els envidraments, substituir totes les peces de pedra de façana per un nou revestiment lleuger a les zones originàriament aplacades amb pissarra, recuperant l’esperit original i solucionant problemes d’estanqueïtat i aïllament, i finalment, eliminar totes les peces sobreposades existents a les façanes.